Bloc 9. Fase presencial

En conjunt, m'ha agradat molt. Per què? Doncs principalment perquè els ponents estaven ben escollits: tots eren gent senzilla, agradable, simpàtica i que predicava amb l'exemple, és a dir, que eren bon comunicadors orals ells mateixos. No sé vosaltres, però jo estic farta d'anar a cursets de Moodle, TIC o PDI -"¿Qué he hecho yo para merecer esto?"- on el ponent s'enganxa continuament amb les noves tecnologies i necessita dels amorosos serveis d'un assistent (també anomenat "clicador") dels quals nosaltres no gaudim a les nostres classes, quan ens exposem a fer el ridícul més horrorós continuament perquè se'ns ha oblidat encendre no-sé-què o apagar no-sé-quantos.
He dit que els ponents de la fase presencial eren tots bons comunicadors, sí, però no en el mateix grau ni de la mateixa manera. El premi d'excel·lència l'atorgaria sense dubtar-ho ni un moment a Carme Boqué: el seu PowerPoint era el millor, no es va seure ni un segon, va mantenir el to de veu amunt -encara que, per a mi, li mancava qualque silenci- i ens va fer participar sovint perquè no ens adormissim i ens arribés millor el seu missatge.
Serafín Antúnez manté l'atenció del seu auditori a base de cops d'ironia subterrània, la qual cosa està molt bé, però a la llarga potser és una mica limitada. L'inspector em va semblar molt simpàtic, però -i perdoni'm la sinceritat- és tan napoleònic com tot allò que critica, doncs la seva classe magistral es podria haver fet tranquil·lament ben igual en un descans de la batalla de Austerlitz. Per acabar, els tres integrants de la taula rodona varen ser molt agradables i planers tot explicant-nos llur experiències com a directors novells (conclusió: "En todas partes se cuecen habas").
També m'ha agradat molt conèixer els companys -Pilar, Raquel, Tomeu, Marga, Jero, Marta, Carme, Joan Mateu... una abraçada!- i tenir l'oportunitat de comparar experiències amb ells personalment.

Única "pega" de la fase presencial -em sap greu, però malgrat l'amabilitat dels tutors ho he de denunciar-: que els menorquins, eivissencs i formenterers ens l'haguem hagut de financiar íntegrament de la nostra butxaca. Mentre als mallorquins només els ha costat un dinar i la benzina per desplaçar-se, nosaltres ens hem hagut de pagar un billet d'avió i/o de vaixell, almenys una nit d'hotel, uns quants desplaçaments en taxi i tots els àpats corresponents. Per molt que ho sabés des del primer moment, em segueix semblant injust.
L'any que ve, si es torna a fer aquest curs, crec s'hauria de organitzar la fase presencial per videoconferència a través de la UIB -que és una opció avorridíssima, ja ho sé, però molt més equitativa- o que la Conselleria assumeixi part de les despeses dels "perifèrics". I això per no parlar de tot el que hem hagut d'organitzar a ca nostra... (En el meu cas concret, per exemple, encara que potser no ho hauria de dir aquí, el meu home ha hagut de renunciar a un dia de feina amb la disminució de sou que això comporta per poder tenir cura dels nostres fills i hem hagut de pagar unes quantes hores de més a la cangur.)
NO HI HA DRET!!! Ja està, ja ho he dit. Em sento millor...

I per acabar amb una "nota" positiva, una mica de música! Ara que estan tan de moda Les misérables, aquí teniu la meva -no gaire reeixida- versió de la cançó d'Éponine:

El poder de les TIC

Les TIC m'avorreixen a mort. Encara que no quedi políticament correcte dir-ho, i menys per part d'algú que es dedica a l'ensenyament, és així: les TICs m'avorreixen a mort. No tinc ordinador portàtil propi, ni m'he comprat mai un mòbil -si se m'espatlla el que tinc, el substitueixo de seguida pel més senzill que em regali la meva companyia telefònica gràcies al programa de punts i s'acabat; imagineu-vos les prestacions!-, no tinc Facebook ni Twitter ni WhatsApp, ni m'agrada perdre el temps per Internet ni... res de res!
Malgrat no tenir cap problema amb les TIC que em calen per a la meva feina (Word, PowerPoint, Publisher, el Gestib, l'ECOIB, el SEU, les pissarres digitals, el Dropbox, els blocs, i fins i tot YouTube, per penjar-hi les meves actuacions musicals), no hi tinc cap interès personal ni m'encurioseix gens remenar amb l'ordinador un cop aconseguits els meus propòsits.
"Flipar" davant d'un ordinador em sembla tan inútil i reductiu com "flipar" amb tot el que es pot fer amb un martell, que és una eina utilíssima, ningú no ho posa en dubte, però que mirant-la t'avorreixes molt. I amb això no vull dir que tots els que es dediquen a la informàtica o hi són aficionats siguin uns freakies! "Para friqui yo", que m'agrada llegir i cantar òpera!!!
Per cert, això és el que estic preparant últimament. Atenció a la lletra, que és ridícula a més no poder, però molt divertida:

Dit això, avui he descobert una cosa al·lucinant que no té a veure directament amb les TIC, però hi està relacionada. El meu bloc rep visites de països tan distants i diferents entre sí com els Estats Units, Alemania, la Índia (¿Carmen, eres tú?), Suïssa (Inés, ¿estás ahí?), el Regne Unit o Irlanda!!! Estic intrigadíssima... Qui sou, estudiants de català? Com és que llegiu el meu bloc? Us agrada? El recomanaríau a qualcú? Si teniu intenció de seguir-lo de tant en tant, em podríeu dir què és el que més aprecieu en ell i/o el que us sembla una llauna? L'apartat de "Comentaris" ens pot servir en aquest sentit.
Per sort o per desgràcia, el bloc va sorgir com a "deures" d'un curs que estic seguint i aquest fet m'obliga a penjar-hi qualque entrada que no té gaire interès general cada cop que acabem un mòdul, però a part d'això sóc lliure de posar-hi totes les tonteries que se m'acudeixin, que solen ser moltes...
Un petó a tots, arreu del món, i encantada d'acollir-vos en aquest espai. Feu com si fos casa vostra!

Bloc 8. Treball col·laboratiu

"A lo tonto a lo tonto" ja m'he ventilat un altre bloc! Aquest cop, en col·laboració amb una companya dire eivissenca i un company dire de Sineu, encantadors tots dos. He de confessar que mai no havia utilitzat una wiki i m'ha agradat molt l'experiència. M'ha semblat utilíssima! Fins ara -per arribar a resultats similars- havia utilitzat un Dropbox comú per a mi i els meus alumnes, però la wiki em sembla una opció encara millor. Entre d'altres motius perquè és més segura, més difícil d'esborrar.
Pel que fa a l'article en sí, hem arribat a la conclusió de que en aquests moments és molt difícil formar part d'un equip directiu perquè els claustres -per no parlar dels alumnes!- estan molt desmotivats. Calen vocació, assertivitat, empatia, paciència... i una voluntat de canvi i millora gairebé suicides. Si no us animem nosaltres, qui ho farà? Les notícies que ens arriben de "més amunt" no solen ser molt engrescadores, darrerament.

Bones notícies:
1) Si tot va bé, d'aquí a poc veure publicat el meu primer llibre de text.
2) Julieta Calatrava i Romeu Riudavets està es fase de postproducció -què professional queda això, és ver?- i d'aquí a poc podreu veure-la tots, ja us diré des d'on.

I ara, per acabar amb una mica d'humor, us remet a un scketch genial del no menys genial José Mota:

Reflexions d'una àvia desesperada

Una petita anècdota per encetar el cap de setmana amb un somrís:
Quan em van nomenar secretària del meu centre, li vaig anar a contar a la meva àvia i ella, que tan orgullosa estava de mi perquè m'havia tret les oposicions a la primera i sense haver sigut mai interina, mirant-me amb ulls de llàstima i posat reflexiu, em va apostrofar: "Oh, pena...! I què has fet, filleta, per a que t'hagin degradat d'aquesta manera?".
Per a ella, i per a qualsevol que tingui dos dits de front, una secretària és indubtablement "menys" que una professora.

Alfons III a la conquesta de Menorca durant les festes de Sant Antoni 2013

Bloc 7. Lideratge

També em va agradar molt. Com a activitat, fomenta una mica l'autobombo i l'autoconmiseració, però em van agradar molt les respostes d'alguns companys, iròniques... i fins i tot divertides! No ens hem de prendre tan seriosament, crec jo. Al cap i a la fi, què som? (Estic filosòfica avui.)

I ara, me'n vaig cap a escola, a enregistrar el darrer capítol de la nostra sèrie sobre Julieta Calatrava i Romeu Riudavets. Tachán, tachán! Un poc d'alegria.

Bloc 6. Avaluació de diagnòstic

Una bona alternativa a l'avantprojecte de la LOMCE... Almenys per a mi, que treballo en un CEPA, on les avaluacions de diagnòstic, les proves PISA, la selectivitat i qualsevol altre tipus de revàlida ens patinen per sobre. Per què no estendre-les a l'ESPA? Potser així deixaríem d'estar tan infravalorats com a mestres i com a professors. Heu sentit la gracieta sobre "le scuole serali" que en Berlusconi va amollar en un debat recent? És vergonyós.

Bloc 5. Desenvolupament curricular

Tampoc no va estar malament. Sobretot perquè la graella que havíem d'omplir era prou oberta per "exaltar" la meva creativitat. I per cert que em va encantar la manera tan irònica com el va omplir el company Colau, director d'un institut de Mallorca. Crec que hauria de ser sempre així com es redacten els documents oficials: breus, clars i llampants! No puc soportar la "palabrería vacua". A qui volem enganar amb tanta xerrameca inútil?
Fet i fet, aquests dies he estat llegint l'avantprojecte de la LOMCE: se't cau de les mans!!! Hi ha tot una part central recargoladíssima -la que parla de la distribució horària i per cursos de les diferents matèries- que es podria substituir perfectament per un quadre sinòptic, i així seria molt més comprensible. O és que no volen que l'entenem...? Ho deixo enlaire.

Pateix d'insomni? Llegeixi's l'avantprojecte de la LOMCE i dormirà com un benet.

Bloc 4. Normativa i aplicabilitat

Bé, no em va desagradar, però també estava massa centrat en Primària i Secundària per ser-me del tot útil. El microcosmos de les Escoles d'Adults funciona -encara que seria millor dir que senzillament "va tirant"- de manera molt més anàrquica. Penseu que hi ha documents, com el nostre primer i únic currículum oficial, que daten de l'agost de 2009...

Bloc 3. ECOIB

No l'he fet ara, sinó fa un parell d'anys, quan em vaig estrenar com a secretària desesperada. L'ECOIB és un programa senzillíssim i útil a més no poder. A més, en Juan Carlos Cámara, el seu coordinador, és una persona encantadora i molt molt molt professional. Es desviu per ajudar-te!
Poder treure informes de compte de gestió o el llibre diari amb tanta rapidesa i facilitat m'ha alleugerit molt la feina. Penseu que ahir vaig tancar l'any fiscal 2012 en menys de dues horetes! De fet, la gestió econòmica del meu centre és una de les meves responsabilitats preferides. Potser perque sóc una broker afecionada, però m'encanta. I això que sóc de Lletres...
Aquest és el brau de Wall Street. Oi que fa una mica de por?

Bloc 2. GESTIB

Aquest bloc ha sigut la meva creu. De fet, mentre el feia vaig estar a punt deixar el curs doncs malgrat la tutora fos amable a més no poder, perque em va semblar: 1) avorridíssim, doncs no m'interessa l'informàtica més que com a eina de treball, però no hi tinc posada ni la més mínima curiositat personal (penseu que ni tan sols no tinc portàtil propi...), 2) inútil des del meu punt de vista, donat que treballo a una Escola d'Adults i la major part de les activitats no tenien res a veure amb la meva realitat, 3) massa mecànic i decidament poc creatiu, com tot programa informàtic.
No podríem fer qualque activitat que desenvolupés la creativitat? Crec que també és molt necessària per dirigir un centre educatiu i, a més, és una de les competències que volem estimular en els nostres alumnes. Perquè no fer-ho extensiu a nosaltres mateixos? Tot és massa quadriculat fins ara, només el portfoli se salva en aquest sentit.

Bloc 1. Creació d'un portfoli

Aquest és un dels que més m'han agradat. Per què? Doncs, en primer lloc, perque m'agrada escriure. Segon, perque és un dels més creatius. Tercer, perque crec que em pot ser útil durant les meves classes. Encara no he tingut oportunitat de encetar-ne cap amb els meus alumnes, però "havent-me vist obligada" a obrir-ne un he après que és molt fàcil i entretingut. Crec que, si tingués més temps, fins i tot m'hi enganxaria.
Heus aquí un imatge que he trobat preciosa i que té a veure, encara que sigui remotament, amb el meu bloc:

Aprovat condicional

Precisament perquè jo sol posar-ne uns quants per avaluació -del tipus "Si no te aprendes las reglas de acentuación de una buena vez...", "Como no aprendas a puntuar ya mismo...", "Hay de ti como no estudies literatura..."-, em fa molta ràbia que la nostra tutora del curs de Funció directiva m'hagi posat un aprovat condicional.
És veritat que he sigut molt irregular (com qualsevol pot comprovar llegint-ne les dates) a l'hora de publicar entrades, però no sabia que haguéssim de redactar-ne una d'aïllada i independent per a cadescun dels blocs que anem fent.
Procedeixo a arreglar-ho. Perdona'm, profe, perdona'm! "Me siento como Farruquito."

Vacances bàrbares

Bon dia, al·lots!
Potser estic "pirada", però aquí em teniu, afegint una nova entrada al meu bloc durant les vacances de Nadal. Com que ja fa més de quinze dies que vaig publicar la darrera i no sé si les vacances compten a efectes de regularitat...
Això sí, em nego rotundament a parlar de feina! En aquesta entrada només vull glosar la importància de les vacances per: 1) canviar d'escenari (hi ha dies que passo moltes més hores al meu despatx que al menjador de ca meva), 2) allunyar-se dels companys (hi ha dies que passo moltes més hores amb la meva companya de despatx, na Magda, cap d'estudis de l'Escola, que amb el meu marit i els meus fills), 3) descansar, encara que només sigui mentalment, 4) tornar amb forces i energies renovables (durant les vacances se m'han acudit un munt d'idees pel nostre curtmetratge) , 5) culturitzar-se (llegir i assistir a espectacles nadalencs hauria de comptar com a cursos de Formació!), 6) fer vida social i familiar (fonamental per a la nostra malmesa salut mental) i 7) menjar, menjar, menjar sense frisseres...

Una altra cosa que he fet durant aquestes festes i que m'ha fet molt molt molt feliç ha sigut participar com a soprà de reforç en els darrers concerts de la Banda des Migjorn Gran, dirigida per Isaac Mascarò; la Coral Clau de Sol de Ferreries i la Coral Migjornera de Es Migjorn Gran, dirigides per la meva professora de cant líric, Montse Mercadal, i algunes alumnes del Conservatori i de les Escoles Municipals de Música d'arreu de Menorca. Programa: la banda sonora de Conan el bárbaro, que és una passada!
A continuació, un petit tast:

Esper que us agradi. I si voleu venir a veure'ns i sentir-nos, les nostres properes actuacions seran demà a les 21:00 al Poliesportiu des Migjorn Gran (entrada lliure) i demà passat, 5 de gener, a les 12:00 al T. Principal de Maó. Val la pena!