viernes, 18 de enero de 2013

Reflexions d'una àvia desesperada

Una petita anècdota per encetar el cap de setmana amb un somrís:
Quan em van nomenar secretària del meu centre, li vaig anar a contar a la meva àvia i ella, que tan orgullosa estava de mi perquè m'havia tret les oposicions a la primera i sense haver sigut mai interina, mirant-me amb ulls de llàstima i posat reflexiu, em va apostrofar: "Oh, pena...! I què has fet, filleta, per a que t'hagin degradat d'aquesta manera?".
Per a ella, i per a qualsevol que tingui dos dits de front, una secretària és indubtablement "menys" que una professora.

Alfons III a la conquesta de Menorca durant les festes de Sant Antoni 2013

2 comentarios:

  1. Ana, els interins molam! I si esteim a l'atur, molam més encara!! La teva àvia té tota la raó, què has fet perquè et donin aquest càstig? xD

    ResponderEliminar
  2. I tant que "molau", pobrets meus! Paciència i a fer mèrits, no hi veig altre solució. Molta sort i un poc de "tú lo vales"

    ResponderEliminar