"En el país de los ciegos, el tuerto es el rey"

Que per què dic això? Doncs perquè és el que vaig pensar quan, al poc temps de viure a Menorca, ja se m'oferien certes responsabilitats professionals que, en un lloc amb més competència, serien impensables d'adquirir tan a de veres.

És fàcil destacar en una illa petita. Per a que us en feu una idea, posaré dos exemples.
El primer: avui matí -encara estic traumatitzada!- m'han demanat el meu primer autògraf. Sí, sí, no rigueu, que és veritat!! Una alumna del meu actual company de Castellà m'ha demanat que li signés el seu exemplar del llibre de text que vaig publicar fa un mes i que ells fan servir a classe. Diu que el principal interessat en tenir un autògraf meu és el seu fill, un nen encantador que la va acompanyar a matricular-se del segon quadrimestre i que no he tornar a veure mai més (estic disposada a jurar-ho). Omar li va dir a sa mare que li feia il·lusió perquè "No havia conegut mai cap escriptor" i que el vol per ensenyar-lo als seus companys d'escola, és a dir, per fardar una mica. M'ha fet tanta vergonya que crec que encara em dura la rojor...
Segon exemple: mai, des que em vaig apuntar a la coral del meu institut, el Montserrat de Barcelona, mai -repeteixo- no he cobrat un duro per cantar, malgrat els anys que fa que canto i les vegades que m'he exhibit, fins i tot com a solista. Ho dic per a que entengueu que ni sóc una professional ni ho faig excepcionalment bé. En aquests moments no sóc més que una alumna avançada, però així i tot de tant en tant trobo qualcú que em coneix per les meves actuacions amb el cor de gospel de Sant Lluís o per les gales benèfiques en les que he participat o perquè em va sentir a una audició on també hi sortia qualque conegut.

Tot això és molt afalagador, però alhora una mica -només una mica- frustant. Quines possibilitats tindria de canviar de trajectòria professional a un lloc així? I si ara m'agafés per dedicar-me a la ràdio o al doblatge, que són dues activitats que m'"estiren" molt i que crec que podria fer decentment? I si volgués emprendre una nova carrera com a guionista, bloguera professional o periodista? Ja us ho diré jo: potser me'n sortiria, però sense cobrar ni un duro mai de la vida i, per tant, sense poder-m'hi dedicar de debò.
Arribats a aquest punt, vull que quedi clar que no tinc cap intenció d'anar-me'n de Menorca. Viure aquí és el que he volgut tota la vida, el somni daurat de la meva infantesa errant, però necessito donar sortida a les meves inquietuds de tant en tant, canalitzar la meva creativitat desbocada, treure a passejar "la loca de la casa", com l'anomenava santa Teresa de Ávila.
No vull acabar aquesta entrada tan esbojarrada sense pegar un crit en el desert: Almodóvar, contracta'm, si us plau!!!