lunes, 29 de abril de 2013

Para ti la perra gorda

Perdoneu que hagi trigat a donar senyals de vida després de sant Jordi; enguany ha sigut més estressant i ple d'activitats que mai, vaig quedar gairebé en coma. Sort que ha tornat l'hivern a recordar-nos que no tot a la vida ha de ser gatzara, que el curs de funció directiva que em va portar a obrir aquest bloc està a punt d'acabar i que encara he de lliurar el projecte de direcció.
El tinc començat, sí, però em fa mandra. En primer lloc perquè en el meu cas és prematur i innecesari, ja que només sóc secretària i a la nostra directora encara li queden anys per endavant. I en segon lloc perquè, quan haig de redactar un document acadèmic -encara que sigui fictici-, mai sé per on tirar: el faig més aviat avorrit, poc innovador i que sembli fotocopiat d'un altre, ple de terminologia oficialista (tipus "el grau d'assoliment de les competències bàsiques bla-bla-bla", "el Pla TIC bla-bla-bla", "el bon ambient entre els membres del claustre bla-bla-bla"...) per tal de no córrer el risc que me'l rebotin? O em desfogo posant-hi el que em doni la gana i en la mesura que em sembli convenient? A les oposicions m'hi vaig jugar el tot pel tot i va ser un exitàs: vaig quedar la segona de la meva promoció malgrat visqués en un altre país i no tingués la més petita idea de com funcionava el sistema. Però també és veritat que vaig estar a punt de suspendre la fase de pràctiques per ser massa sincera en parlar dels little monsters que m'havien assignat aquell any (el inspector sostenia que un nen que traficava als lavabos del centre, tenia un pare alcoholitzat que pegava tota la família i sempre seguit provocava baralles al pati només era un nen "amb necessitats educatives especials", pobret meu).
No sé què fer! M'ajudeu?
P.S.: Ja sé que el títol d'aquesta entrada no té gaire a veure amb el contingut, però he de confessar que tenia ganes d'utilitzar aquesta expressió. Endevineu a qui dels esmentats aquí hauria volgut dedicar-la?

miércoles, 24 de abril de 2013

Aquest sant Jordi m'ha de matar (2a part)

Jo dec ser una mica drac, perquè aquest sant Jordi no m'ha de matar, no... aquest sant Jordi m'ha mort!
Ahir a la tarda vàrem fer festa grossa. De 18:00 a 20:00h, gimcana. Si la de l'any passat va ser exitosa, a la d'enguany hem batut tots els récords de participació: onze grups de quatre persones. Imagineu l'aldarull que es va crear de seguida amb gairebé cinquanta persones corrent amunt i avall per les escales del centre per tal de realitzar les set proves de que constava la gimcana -una per matèria d'ESPA, a més de la del departament d'Ensenyaments Inicials- i poder optar als magnífics premis. Sort que no se'ns va estavellar ningú!
Després de la premiació de la gimcana, els "Amics de la glosa menorquina" ens varen oferir una sessió de glosat antològica. Tothom, alumnes i professor, joves i grans, menorquins i forasters, va xalar d'allò més amb el joc d'improvisacions dels quatre membres del grup. Algunes gloses eren una mica recargolades, d'altres més senzilles, algunes pujades de to, altres reivindicatives, però totes molt molt molt divertides.
Just després vàrem fer un taller de ball popular amb Es Bastió de s'Illa, que es fa oferir desinteresadament a ensenyar-nos a ballar els fandangos menorquins. Tots ens en vàrem ensortir, senyal que els mestres eren excel·lents. En acabar, vàrem prendre un piscolabis i tothom cap a casa (a llegir?), doncs estàvem rebentats.
Moltíssimes gràcies a tots els que vareu participar!!!
I recordeu, el nostre missatge principal és: "SIGUE LEYENDO".

(Us aconsello, per exemple, la lectura del poemes del bloc http://estivalada.blogspot.com.es/. Són d'un company de l'Escola. Jo els trobo preciosos!)

domingo, 21 de abril de 2013

Nous atemptats contra Purcell

Atenció! Alerta!! Al pobre Purcell li ha tornat tocar el rebre! Això té ser un músic tan meravellós...
Aquest matí, alguns alumnes de Cant Líric de l'Escola Municipal de Música de Maó -entre els quals em trobava jo mateixa, impulsora de l'atemptat- hem massacrat sense pietat a Purcell, Bellini, Purcell un altre cop, Mozart repetidament, un tal Von Flotow, Gluck i Manuel Fernández Caballero, autor de la música de "El dúo de la africana", que potser és l'únic que s'ho mereixia per haver encarregat el llibret de la seva sarsuela a un germà de l'Echegaray, tan rimbombant com ell mateix. La veritat és que no sé com no m'ha caigut la cara de vergonya cantant per enèsima vegada allò del "¡Ay, baturro fogoso, nacido muy cerca del Ebro famoso!". És absolutament ridícul!
Així i tot, "El dúo de la africana" és una de les que m'han sortit millor. Imagineu les altres... I és que això del cant líric és molt i molt difícil, no sé si arribaré massa més enllà. En qualsevol cas, visca la música!!! (Visca Purcell sobretot.)



miércoles, 17 de abril de 2013

Aquest sant Jordi m'ha de matar (1a part)

Mireu quina entrada tan redepreciosa ens han deixat els nostres porters amb uns cartells que vaig treure d'Internet -només dos són de collita pròpia- i d'altres cedits per la Biblioteca Pública de Maó. Oi que fa gana asseure's-hi a devorar una bona novel·la?
Altres activitats previstes: durant tota la setmana començarem cada classe amb una cita literària i, el mateix dia de sant Jordi, gimcana de 18:00 a 20:00h (la prova de Castellà gira al voltant de La venganza de don Mendo, crec que n'hi haurà per llogar cadires...), glosat a continuació, taller de balls populars cap a les nou i un piscolabis just després. No cal ser alumne de l'Escola per participar-hi i totes són absolutament de franc. Animeu-vos a venir!

jueves, 11 de abril de 2013

Amb tot el morro

Aprofitant l'avinentesa -m'encanta aquesta expressió tan catalanufa, encara que en aquest cas no hi tingui res a veure-, em faré una mica de publicitat. Si podeu venir a escoltar-nos, no us ho perdeu!!! Probablement farem un mig desastre, però diuen que de les errades també s'aprèn...


Esos malditos correctores

Cada cop que m'oblido de desconnectar el corrector del mòbil, suposadament intuitiu (???!!), el resultat és tal que m'entren ganes de preguntar-li: "Pero, tú... ¿eres tonto o qué te pasa?". Ahir vaig fer una pifia monumental en comentar el bloc -duartemanzalvos.com, us el recomano- d'un amic meu recentment retrobat per culpa d'un d'aquests correctors babaus que s'encaparren en corregir el meu català quan estic escrivint en castellà, i viceversa. Potser pensareu que no és tan greu -al cap i a la fi, només "vaig posar" una A castellana amb accent obert-, però aquestes coses, entre filòlegs, fan mal.
Ja sabeu, jo sóc d'aquelles que no entenen perquè quan s'envia un missatge pel WhatsApp s'ha de fer veure que no has posat els peus a una escola mai de la vida. Si qualcú ho troba lògic, que m'ho expliqui, si us plau, o... que s'ho faci mirar!

lunes, 8 de abril de 2013

Els grans exclosos

Deu ser perquè ja s'han acabat les vacances -snif!-, però avui m'he aixecat victimista. I és que estic farta. Farta de protestar i de no obtenir respostes. Potser és que les demano als propis interessats i aquí està l'error, no ho sé... Ho provaré des d'aquí i com a mínim em desfogaré.

Per exemple, algú em podria explicar per quin motiu les PAU de la UIB només les poden corregir "professors de secundària destinats a un institut i que estiguin impartint Batxillerat durant curs actual" (és a dir, els mateixos professors dels alumnes que s'examinen: visca l'objectivitat)??? Algú em pot explicar com és que als de les escoles d'adults, que ens hem tret les mateixes oposicions i per tant estem habilitats per fer exactament el mateix, no ens està permès? Se suposa que perquè no estem especialitzats... Ah! I aleshores com és que les Proves d'Accés a la UIB per a Majors de 25 Anys les corregeixen els mateixos professors d'institut anteriorment esmentats -que no coneixen el temari ni l'han treballat mai- i no els "professors de secundària destinats a escoles d'adults que imparteixin el curs preparatori per a les Proves d'Accés a la UIB per a Majors de 25 Anys durant el curs actual"? Nosaltres som els veritables experts en aquest tipus d'alumnat, ja que gairebé qualsevol professor de CEPA ha passat per un institut, però pocs professors d'institut han passat per un CEPA.
Un altre X-File: per què corregir les Proves Lliures de GESO està tan mal pagat (30 euros per formar part del tribunal i 2 euros més per prova corregida: i jo em demano, és legal pagar això a un llicenciat?) i no atorga cap tipus de puntuació dins el Portal del Personal Docent? Com és que elaborar aquestes proves està remunerat amb 210 miserables euros per àmbit, amb la qual cosa els de Socials els cobren integrament per preparar un únic examen i els de Comunicació -és a dir, "i soliti idioti": Castellà, Català i Anglès- ens els hem de repartir per preparar cinc exàmens diferents (oral i escrit de Castellà, oral i escrit de Català i només escrit d'Anglès)? I com és que el tribunal només pot comptar amb cinc membres si els aspirants s'examinen de sis matèries diferents? Un cop més, visca l'especialització!! Com és que el president i el pobre secretari cobren el mateix que qualsevol altre membre del tribunal si fan molta més feina abans i després de la prova (informar, matricular, organitzar, elaborar els certificats, fer la proposta de títols...)?
Com és que els tribunals d'oposicions posen tot tipus d'entrebancs als professors que pretenen presentar-se amb una programació d'ESPA? O és que no pertanyem al cos de professors de secundària, nosaltres?
Com és que els cursos de funció directiva -en el d'enguany reconeixo que s'ha fet qualque tímid esforç- solen ignorar olímpicament als CEPAs, EOIs, conservatoris, escoletes i centres de règim especial en general? Que jo sàpiga no existeix pas un curs diferent per a nosaltres...
I per acabar: per què una nova escola de Primària o l'ampliació d'un institut tenen prioritat SEMPRE, per més anys que passin, davant de la construcció d'una nova seu per a l'Escola d'Adults? És que els adults no es mereixen estudiar? És que només valen per omplir-se la boca parlant d'aprenentatge permanent o Long Life Learning??!

Y a mí, ¿quién me quiere? ¿Quién me defiende? ¿Quién me representa...?"
Per acabar voldria puntualitzar el que ja és evident: aquest bloc és personal i només em representa a mi, i no pas al centre on treballo. Tot i així, estic profundament convençuda que hi ha molts companys dels CEPAs que comparteixen les meves opinions. Si no se'ls sent, si no se'ls veu, és perquè els adults i qui s'hi dedica sóm la darrera mona dins el món de l'ensenyament (ja he dit que avui m'he aixecat victimista...).

viernes, 5 de abril de 2013

La PCC o... Per què ens ha Caigut aquest Càstig?

Com que tinc por que la tutora del curs em renyi per no dedicar suficients entrades a la pràctica docent, que hauria de ser el tema fonamental d'aquest bloc, faré veure que m'he passat les vacances pensant en la meva feina -i no netejant ca meva com una desesperada- i hi afegiré una entrada sobre la PCC, també anomenada "Per què ens ha Caigut aquest Càstig?" (en castellà: "¿Qué he hecho yo para merecer esto?").
Per no tenir, resulta que a la meva escola no tenim ni PCC. No sé si no n'hi ha de debò, perquè no se'n ha elaborat mai cap, o perquè s'ha perdut l'original, que segurament estava escrit a màquina en paper grogenc i encara no portava les majúscules accentuades. En qualsevol cas, això és irrellevant. Toca fer-la, i ja està!
Qualsevol document de centre, com ja sabeu, es pot fer de dues maneres: copiant-lo de qualque escola que l'hagi fet abans -i possiblement millor- que nosaltres o redactant-lo de bell nou. Nosaltres ens hem decidit per aquesta darrera opció. El procediment que estem seguint segurament no és el més ràpid, i no sé si serà el més profitós, però m'ha servit per constatar que amb els objectius que planteja el currículum oficial pel que fa a la meva matèria, Llengua Castellana i Literatura, no en tinc ni per començar. Per això n'he afegit uns quants més -que trobareu en vermell- a l'esborrany de treball que estem fent servir per elaborar la PCC:

AMBIT: COMUNICACIÓ
ÀREA: LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA
NIVELL: 2 MODUL 2: EL MÓN ACTUAL
OBJECTIUS
O1
Comprendre textos orals i escrits.
O2
Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, adequació i correcció.
O3
Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament i per prendre consciència dels propis sentiments.
O4
Identificar i analitzar les característiques lingüístiques dels mitjans de comunicació i valorar-ne la influència en la societat, amb la finalitat de desenvolupar actituds crítiques amb relació amb els missatges que contenen.
O5
Reflexionar sobre els elements formals de la llengua en els nivells fonològic, ortogràfic, morfològic i sintàctic.
O6
Revisar i corregir tant els textos com les activitats.
O7
Emprar tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la comunicació per cercar, elaborar i transmetre informació.
O8
Utilitzar la llengua com a instrument per a l'adquisició de nous aprenentatges.
O9
Interpretar i emprar la lectura com a font de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement del món, consolidant hàbits lectors mitjançant textos adequats.
O10
Respectar la diversitat lingüística i relacionar l'evolució de la llengua catalana amb la societat i el seu marc històric.
O11
Dialogar per resoldre els conflictes amb un llenguatge respectuós envers els altres.
O12
Trencar prejudicis: “aprender mola”
O13
Sóc friqui. M’agrada llegir. I què?
O14
Estimular la curiositat intel·lectual i desenvolupar el pensament crític
O15
Donar eines lingüístiques per defensar-se a la vida
O16
Desenvolupar la capacitat memorística i adquirir tècniques d’estudi (aprendre a aprendre)
O17
Estimular la creativitat, i afavorir la participació i la presa d’iniciatives per part de l’alumnat
O18
Aprendre a treballar en grup i fomentar la responsabilitat individual
O19
Trencar ponts amb d’altres matèries. Concebre la cultura i el coneixement com un tot globalitzat i globalitzant
O20
Divertir-se aprenent!

Què us semblen? Us agraden? Els compartiríeu? Dieu-me coses, si us plau, especialment els companys de llengües.

I no vull acabar sense el meu Purcell d'avui, que no és tan trist com els que he penjat anteriorment, sinó tot el contrari: parla d'amor i d'un territori màgic que segurament l'autor identificava amb Gran Bretanya, però que podria ser qualsevol lloc on ens haguem sentit feliços i enamorats. Escolteu quina preciositat!! Si no us hi emocioneu, és que no teniu cor...

martes, 2 de abril de 2013

La curiosidad mató al gato

Un cop més, encapçalo una nova entrada del meu bloc amb una dita del riquíssim -i molt divertit!- refranero español. I és que la curiositat em martiritza. Com és que certs dies de la setmana hi ha un seguit d'americans que es connecten al meu bloc... tots alhora? I per què d'altres dies els meus lectors són sobretot alemanys? Jo ho he de saber! Qui sou? Què voleu? Us agrada el meu bloc? Contesteu-me, si us plau!
Si sou estudiants de català i utilitzeu el meu bloc per aprendre, només volia avisar-vos que no sóc llicenciada en Filologia Catalana, ni em mereixo el títol de Català D que em varen donar (o regalar?) i ni tan sols no he sigut educada en llengua catalana. O millor dit, no sempre. Només durant els vuit anys -dels meus nou als disset, uns anys importantíssims per a la meva formació, això sí- que vaig viure a Barcelona amb la meva família d'origen. Abans i després vivíem a Madrid.

Fet i fet, després de gairebé vuit cursos a Menorca, Madrid segueix sent el lloc on he viscut més temps, molts més del cinc que vaig passar a Roma, que amb tota seguretat varen ser els més decisius de la meva vida. Un altre dia us en parlaré, si us interessa... Hi ha molts racons de la Roma no turística que voldria compartir amb vosaltres.
Però no vull acabar sense fer públic el meu darrer atemptat contra la música, precisament un duet de sarsuela, que són tan castisses elles. Aquí en teniu l'enllaç: "El dúo de la africana", Ana Gomila i Toni Seguí. Esper que us agradi, i perdoneu...