Coses que he après a l'Escola d'Adults de Maó

Ja fa sis cursos i mig que hi sóc. Potser ha arribar el moment de fer una mica de balanç i elaborar un petit llistat de conclusions.

Al CEPA Joan Mir i Mir, és a dir, a l'Escola d'Adults de Maó, hi he après:
1) Que els adults són uns alumnes superexigents! Penseu que molt d'ells fan feina i han de canviar llur torns de treball per assistir a les nostres classes. O tenen família i s'han de "cercar la vida" -com jo mateixa!- per deixar els nens amb els avis, una cangur, una amiga ben disposada... A més, després d'una dura jornada consagrada a totes aquestes cosetes no els pots avorrir amb els manuals de la ESO (que no s'adapten gens al currículum de l'ensenyament per a persones adultes), ni anar a pas de tortuga perquè se t'adormen, ni impartir continguts descontextualitzats i estèrils, ni plantejar activitats que ells ja podrien fer tots solets a ca seva quan els vingui bé sense necessitat de prendre's la molèstia de venir a escola, ni intentar prendre'ls el pèl amb classes improvisades...

2) Que, si en un institut el curs a evitar és el 2n. de la ESO, a una escola d'adults el "pitjor" és 4t. d'ESPA. Per què? Doncs perquè és el més nombrós amb diferència i sobretot perquè recull els alumnes més joves. Un CEPA no és el paradís dels docents, exempt de problemes de comportament i disciplina! S'ha de tenir present que als CEPAs no només hi ha adults pròpiament dits, assenyats, motivats i agraïts, sinó una enorme -i creixent- quantitat de rebotats dels instituts. Alumnes de DIVER, PIE, garantia social, PQPI, expulsats de vàries menes i condicions i, encara que la llei diu que en una escola d'adults no n'hi hauria d'haver (a on van després dels 18 anys?, s'evaporen?), ANEEs i NESEs amb tot tipus de necessitats i mancances que gairebé no podem ni sabem atendre.

3) Que la principal riquesa i alhora la principal dificultat dels ensenyants que treballem a les escoles d'adults a l'hora de muntar una classe és la heterogeneitat de l'alumnat. En un mateix grup-classe t'hi trobes: gent gran que ve per gust i com a prova de superació personal (punt fort: llur comportament absolutament ideal, punts dèbils: mancances de base, poca traça amb l'ordinador i memòria de peix vermell), adults a l'atur (punt fort: llur motivació, punt dèbil: llur autoestima sol ser molt baixa), adults amb problemes mentals, de drogues i/o amb l'alcohol (punt fort: som quelcom de semblant a llur última oportunitat de rehabilitar-se, punt dèbil: de vegades no tenen el cap prou al seu lloc i els costa molt seguir el ritme dels altres), ex alumnes nostres del CPM (Centre Penitenciari de Maó, és a dir, ex presidiaris a on s'ajunten tots els problemes anteriorment esmentats), jovenets rebotats dels IES (punt fort: un canvi d'aires sempre cau bé, punt dèbil: de vegades els costa canviar de xip), etc.

Un altre dia us en contaré les infinites bondats d'elaborar material propi, especialment elaborats per a ells...