De com em vaig fer "supersecre"

Em sembla que la darrera vegada que vaig actualitzar el meu bloc us vaig prometre que parlaria de com vaig arribar a ser secretària del meu centre.

L'imatge adjunta us hauria de servir de "pista"... Sí, senyor! Ho heu endevinat! Sou molt llestos! Vaig fer-me secretària del meu centre principalment -encara que no només per això, és clar- pels meus fills, per poder tenir un horari una mica més adaptat a llurs necessitats. Els meus fills són dos, na Nina i n'Ernest, i bastant petits. Anys enrera, treballar en un CEPA volia dir treballar de 18:00 a 22:00 tots els dies, a la qual cosa hi hem d'afegir les hores de reunió i les complementàries de tota mena. A mi, personalment, no només no em molesta haver de fer feina per les tardes, sinó que a més a més m'agrada, però no em permetia veure-los tant com m'hauria agradat ni contribuir a llur educació en la mesura que jo volia. Amb el meu horari actual no faig res més que anar i tornar de l'Escola, doncs treballo quatre matins i tres tardes, però els veig molt més sovint i em permet fer un munt d'activitats amb ells.

Apart dels fills, he de dir que tampoc no em pesa ser secretària. Hi ha tasques de Secretaria que fins i tot m'agraden molt: dur els comptes de l'Escola (malgrat no ser de Matemàtiques!), presidir qualque reunió (parlar en públic no m'apura gens: el meu marit diu que tinc "molt de morro") i l'organització general del centre (sóc superquadriculada de natural). El més avorrit és, sens dubte, barrallar-me amb el Gestib i matricular als alumnes. Enyoro donar classes més sovint, però no es pot tenir tot a la vida.

Per acabar, us penjo un altre enllaç de YouTube on hi apareixo cantant. No té gaire a veure amb la meva vida professional, ja m'agradaria, però crec que tenir aficions és important per a sentir-se realitzat i a gust. Malgrat el cruiximent de dur casa, feina i família, jo sempre tinc un remanent de forces (poques) per a donar la barrina al personal amb les meves àries i cançons.