Traducción

miércoles, 21 de noviembre de 2012

De com em vaig fer "supersecre"

Em sembla que la darrera vegada que vaig actualitzar el meu bloc us vaig prometre que parlaria de com vaig arribar a ser secretària del meu centre.
L'imatge adjunta us hauria de servir de "pista"... Sí, senyor! Ho heu endevinat! Sou molt llestos! Vaig fer-me secretària del meu centre principalment -encara que no només per això, és clar- pels meus fills, per poder tenir un horari una mica més adaptat a llurs necessitats. Els meus fills són dos, na Nina i n'Ernest, i bastant petits. Anys enrera, treballar en un CEPA volia dir treballar de 18:00 a 22:00 tots els dies, a la qual cosa hi hem d'afegir les hores de reunió i les complementàries de tota mena. A mi, personalment, no només no em molesta haver de fer feina per les tardes, sinó que a més a més m'agrada, però no em permetia veure-los tant com m'hauria agradat ni contribuir a llur educació en la mesura que jo volia. Amb el meu horari actual no faig res més que anar i tornar de l'Escola, doncs treballo quatre matins i tres tardes, però els veig molt més sovint i em permet fer un munt d'activitats amb ells.

Apart dels fills, he de dir que tampoc no em pesa ser secretària. Hi ha tasques de Secretaria que fins i tot m'agraden molt: dur els comptes de l'Escola (malgrat no ser de Matemàtiques!), presidir qualque reunió (parlar en públic no m'apura gens: el meu marit diu que tinc "molt de morro") i l'organització general del centre (sóc superquadriculada de natural). El més avorrit és, sens dubte, barrallar-me amb el Gestib i matricular als alumnes. Enyoro donar classes més sovint, però no es pot tenir tot a la vida.

Per acabar, us penjo un altre enllaç de YouTube on hi apareixo cantant. No té gaire a veure amb la meva vida professional, ja m'agradaria, però crec que tenir aficions és important per a sentir-se realitzat i a gust. Malgrat el cruiximent de dur casa, feina i família, jo sempre tinc un remanent de forces (poques) per a donar la barrina al personal amb les meves àries i cançons.

2 comentarios:

  1. Tot i que la vida d'una profe fadrina és molt diferent a la d'una casada i amb fills, crec que les classes a l'escola d'adults haurien de ser de 5 a 9, per ser més racionals i adaptar-se més als horaris mediterranis.

    A turisme, jo he fet feina molts estius de 3 a 11, és a dir, tot el capvespre i mig vespre, i no em sabia gens de greu, emperò la tasca docent és ben diferent! A més, no fa falta que et parli del fred que fa a l'escola tot i les estufes que hi ha... Avançar una hora ajudaria a molts alumnes a poder veure els seus fills abans d'anar a dormir i a moltes profes a sopar a una hora decent i poder fer un poc de vida social!

    Per cert, com sempre, sensacional a l'actuació!

    ResponderEliminar
  2. Gràcies, agradosa! Ja te'n penjaré qualcuna altra...

    ResponderEliminar