Traducción

lunes, 19 de agosto de 2013

Ses festes des fiets

http://1.bp.blogspot.com/-WYdXXVfYzdk/TdTqhqsxnOI/AAAAAAAAAQs/PVJEKKiWLAQ/s320/Miquelet+Es+Salero.jpg  

Per a mi, les festes de Gràcia no varen existir fins al setembre de 2005, l'any que el meu marit i jo vàrem venir a viure a Menorca. Els meus pares són tots dos de Maó, però per la feina d'ell només hi veníem a passar els estius. Per altra banda, no són gaire “festivaleros”, així que fins a l'esmentat setembre de 2005 jo només havia assistit a qualque jaleo de rampillada.
Per això, aquell primer any crec que no ens vàrem perdre res, llevat de les completes. Ens acabàvem de traslladar a l'illa amb tota la nostra il·lusió i qualsevol coseta era per a nosaltres una novetat corprenedora. Aquell any va ser el primer -i l'únic- que he estat capaç d'empassar-me un jaleo de dalt fins baix, llançament de botes de vi inclòs (el meu marit en va aconseguir una).

De llavors ençà, ens ho hem près de manera molt més relaxada. De fet, l'any següent record que vaig aprofitar les festes per anar-me'n a Londres! El juliol de 2007 el meu marit i jo ens vàrem convertir en pares per primera vegada. Aquell any vàrem començar a descobrir una altra vessant de les festes de Gràcia, la vessant que a hores d'ara ens agrada més: són les festes dels fillets.
Veure passar els participants a la anada a l'ermita de Gràcia que se celebra el diumenge anterior és tan emocionant per a nosaltres com el primer toc de fabiol. Tampoc no ens perdem cap sortida dels gegants i els caperrots, ens en sabem tots els noms i ballem de valent amb la cobla que els acompanya. Podem veure el pregó per la televisió i passar olímpicament del primer jaleo, però mai no deixarem d'anar a berenar coca bamba amb xocolata a ca uns amics just abans del jaleo dels matins, d'acaronar els cavalls mentre els caixers són a missa, d'entreveure el jaleo sense mai no entrar a la plaça per por que ens aixafin els fillets... que ja són dos!
Però el que més ens agrada és el darrer dia, quan tothom ja està reventat i els al·lotots no s'aixequen del llit. Baixar al port rera els gegants, anar de actuació en actuació, sopar de qualsevol manera i, per acabar, contemplar els focs amb una llagrimeta als ulls. Pels fillets és esgotador, però res no els agrada més que aquest darrer dia de les festes de Gràcia, que és tot pensat per a ells, sense gaires perills ni estretors. Tant de bo no es perdi mai, doncs és així que es comencen a estimar les festes.

1 comentario:

  1. Enguany seran les meves primeres festes de Gràcia, i també crec que m'agradarà més anar sense estressos!

    ResponderEliminar