Les escoles d'adults es fan sentir

Aquesta és la portada del fulletó d'enguany.

Text de l'article publicat al diari MENORCA d'avui en nom de la nostra escola:

            Amb motiu de la trobada anual de les escoles d’adults de Menorca que se celebrarà aquest dissabte matí a la plaça Pare Camps de Es Mercadal, creiem necessari fer públiques una sèrie de reflexions sobre les escoles d’adults en general i, més concretament, sobre la Escola d’Adults de Maó i les seves aules externes a Alaior, Sant Lluís i Es Castell.

            Darrerament ens han visitat alguns representants de l’Administració per realitzar controls d’assistència dels nostres alumnes. Malgrat haver-hi col·laborat gustosament en tot el que se’ns demanà, pensem que ara no és el millor moment per fer aquests controls, donat que:

1.     La matrícula del segon quadrimestre sempre és més fluixa que la del primer, que va acompanyada d’una campanya publicitària forta i pel pes de la tradició d’inscriure’s al setembre.

2.     Molts dels nostres alumnes fan feines de temporada i, per tant, en arribar Pasqua deixen d’assistir a classe, no vénen tan sovint o es canvien del règim presencial al semipresencial, que no implica una assistència obligatòria, sinó el lliurament regular de deures.

3.     Els cursos de preparació per a les proves d’accés a la UIB per a majors de vint-i-cinc anys i el de preparació a les proves lliures de Batxillerat acaben en consonància amb llurs exàmens, és a dir, l’abril. Per tant, malgrat ser grups nombrosos –en el cas de la UIB-, ja no assisteixen a classe. El mateix succeirà d’aquí a poc temps amb els grups de preparació a les proves d’accés a cicles formatius de grau mitjà i superior.

            Com tots sabem, l’altíssima taxa d’abandonament escolar és un dels grans problemes del nostre sistema educatiu. I l’ensenyament per a persones adultes no n’és l’excepció.

            Per això, a les escoles d’adults de Menorca hem implantat un seguit de mesures encaminades a evitar, tant com sigui possible, aquest abandonament. Mesures com ara:

1.     L’assignació d’un professor de referència, que parlant entre nosaltres anomenen “tutor individual”, a cadascun dels nostres inscrits. Aquest tutor s’encarrega de fer un seguiment exhaustiu, proper i individualitzat de l’alumne, tant a nivell acadèmic com personal, que completa i enriqueix la tasca del tutor de grup.

2.     El tractament acurat de cada cas a les reunions d’equip educatiu.

3.     La participació en projectes d’àmbit nacional –com el Programa ARCE, anomenat “Camino hacia el éxito”, que vàrem fer durant els cursos 2011-12 i 2012-13- o fins i tot internacional, com l’Erasmus+ que estem preparant actualment que va encaminat a promoure la inserció laboral dels nostres alumnes.

4.     El contacte viu i constant amb les institucions i entitats que s’ocupen de la recerca de llocs de treball i de l’organització d’altres cursos de formació.

            Tot això té com a resultat, malgrat els nostres alumnes pertanyin sovint als estrats més desafavorits de la societat i la pobresa de recursos materials que ja caracteritza els nostres centres, uns resultats comparables als de qualsevol institut. Penseu que durant els darrers quatre anys, i només al CEPA Joan Mir i Mir de Maó, han obtingut llur títol de graduat en educació secundària un total de 277 persones (83 durant el curs 2009-10, 79 durant el 2010-11, 55 durant el 2011-12 i 60 el curs passat). I si hi afegim el fet que els nostres alumnes no sempre es matriculen de tot 4t, sinó que majoritàriament prefereixen treure’s les matèries “a poc a poc”, comprendreu que aquests resultats es poden qualificar de molt positius. El mateix es podria dir dels nostres aspirants a la Universitat o als cicles formatius de grau mitjà i superior, dels quals hi accedeix una bona meitat.

            També s’ha d’esmentar aquí la nostra tasca de recuperació des del punt de vista social, ja que les nostres aules allotgen molts:

1.     Analfabets i semianalfabets.

2.     Immigrants, especialment sud-americans i magrebins.

3.     Aturats a la recerca d’una qualificació acadèmica que els pugui ajudar a reinserir-se en el sistema laboral.

4.     Joves “desencisats” del sistema educatiu ordinari.

5.     Persones alcohòliques, drogodependents...

6.     Persones amb una malaltia mental i/o amb lleus deficiències.

7.     Mares solteres.

8.     Dones que no varen poder seguir estudiant en el seu dia per circumstàncies socials i/o personals.

9.     Gent gran que busca culturitzar-se i, alhora, sortir de llur aïllament habitual.

10.   Presos del Centre Penitenciari de Menorca.

            I tots aquests alumnes no poden anar enlloc més a obtenir llur graduat en educació secundària. De qualque manera, representem llur darrera oportunitat de reinserir-se en el sistema educatiu ordinari.

            Per tot el que hem esmentat anteriorment, pensem que les escoles d’adults tenen un paper importantíssim dins la societat menorquina i s’han de defensar a cor què vols, més enllà de consideracions de caire econòmic. A més a més, l’experiència ens diu que gran part del ferment cultural que es “respira” als nostres pobles depèn i està lligat al manteniment d’unes aules externes potents i ben organitzades, per la qual cosa trobem fonamental la figura del coordinador. Les escoles d’adults no només ofereixen titulacions, sinó sobretot un aprenentatge de qualitat i una gran dosi d’autoestima, tal com propugnen les directives europees (Formació Permanent Europa 2020).

            Creiem en el que fem i n’estem molt orgullosos, en definitiva.