Quan a Menorca volem d'esagerar, no diem "Estic cansada" i prou. Diem: "Estic morta, cruixida i reventada!". En el meu cas, no n'hi ha per tant, però sí que estic cansada, sí. Cansada de donar informació -que per a mi sempre és la mateixa, és clar, només és nova per a qui m'escolta-, de matricular alumnes, de barallar-me amb i pel Gestib, de preparar material a correcuita per a les meves classes, d'aclarir paperassa en general i de fer nombres. I això només és el que he fet darrerament a l'Escola, no volgueu saber la feinada que m'espera a casa cada dia...
Dir que tinc ganes de vacances, que no veig l'hora que arribi el proper pont -de cinc meravellosos dies, hip hip hurra!-, és políticament incorrecte. Amb tanta gent a l'atur, sembla que l'únic que hauríem de fer els funcionaris de carrera és callar i intentar passar tan desapercebuts com ens sigui possible, tipus "Coge el dinero y corre". Per què? Doncs perquè nosaltres no estem ni estarem mai a l'atur -segur???-, perquè l'Administració ens paga puntualment -encara que en pocs anys haguem perdut gairebé un 20% del nostre poder adquisitiu- i perquè gaudim de més vacances que els empleats en el sector privat -això és veritat, però també és veritat que no cobrem el mateix que d'altres funcionaris del nostre mateix nivell administratiu, precisament per tenir tants de dies de vacances: una cosa compensa l'altra-. Poc importa que per gaudir que de tots aquests suposats privilegis haguem hagut de treure'ns una llicenciatura, el CAP, el Català C i unes oposicions prou complicades. Poc importa que el nostre sou tingui un "sostre" no gaire elevat per més que complim triennis i assumim responsabilitats. Poc importa que el nostre treball sigui dur, psicològicament parlant, i que sovint no es vegi (les classes no es preparen soles, ni els deures dels nostres alumnes s'autocorregeixen, per increïble que pugui semblar!).
Tots nosaltres coneixem a un munt de gent d'aquí, a Balears, que només solia treballar de temporada i vivia de l'atur la resta de l'any, i això per ells/elles no era pas una desgràcia, sinó llur muntatge vital. Tots hem sentit repetidament la frase "Tanmateix pel que em paguem, m'estic a casa amb es fillets..." o quelcom de semblant. Potser són aquests tipus d'actituds i pensament els que estan enfonsant el país, i no els maleïts funcionaris.
Una vegada més: Quanta raó!!! Si cobréssim el mateix que els funcionaris A1 d'altres sectors, tendríem una vidorra. Ara bé, precisament cobrar gairebé 1000 euros menys que els altres implica tenir més dies lliures. Ara bé, si volen que facem/faceu la mateixa feina que els altres, que us paguin igual!!! I sí, el procés arribar a ser professor no és precisament fàcil, i per treure's unes opos tampoc! Gràcies per donar veu a coses que la gent no vol escoltar!
ResponderEliminar