El perill de prendre's massa seriosament

Que en podem arribar a ser de pesats els professors... Quan li dic que hem quedat amb qualque amic que es dedica al món de l'ensenyament -i més si són uns quants-, el meu marit esbufa. I crec que té tota la raó, perqué s'ha de reconèixer que som un col·lectiu bastant monotemàtic. Sempre parlem d'alumnes i companys, critiquem les darreres malifetes de la Conselleria d'Educació i fins i tot, quan arriba la primavera, en lloc de parlar de les floretes del camp, comentem el resultat del concurs de trasllats. Quina llauna! Per a postres, sovint utilitzem un llenguatge especialitzat que no hi ha qui l'entengui, sobretot quan parlem de competències bàsiques, nivells d'anglès o TIC.
En començar confeso que jo també "mi butto nella mischia" alegrament, però -a no ser que no tinguem res més en comú- el capficament només em dura una mitja horeta. Després començo a avorrir-me com una mona, em fuig el cap i, o bé intento canviar de tema, o bé me'n vaig a "veure què fan els nens". (Per sort, gairebé sempre estan fent qualque cosa inoportuna que justifiqui la meva dedicació i m'estalviï altres queixes, crítiques, victimismes, xafarderum... Gràcies, nenes!)
Una mica més d'optimisme injustificat, companys, que no tot ha de ser patir en aquesta vida! Jo personalment, com més "vella" em faig, més hedonista torno. Enguany he decidit deixar l'operació biquini per a les models, ja que a elles les paguem per matar-se de fam i a mi no, i deleitar-me el paladar amb tot el que em vingui de gust.

I ara em ve de gust un altre Purcell. Es tracta de la música que va composar aquest genial músic anglès pel funeral de la reina Maria II d'Anglaterra o Bloody Mary, la darrera reina catòlica del país. Aquesta versió és una mica estranya, amb uns monjos francescans evolucionant lentament per un claustre ensoleiat, però la prefereixo a la psicodèlica que Stanley Kubrick va encarregar per a la banda sonora de La taronja mecànica, que trobo massa estrident: sembla que els metalls de sintetitzador s'hagin menjat les pobres percussions. Quan sentiu aquesta, us recomano que poseu el volum al màxim!!!