Traducción

viernes, 15 de marzo de 2013

Visca Purcell i mort a les TIC!!!

Acabo de donar una ràpida ullada a les reflexions sobre el mòdul de TIC que els meus companys del Curs de Funció Directiva de Centres Escolars han publicat als seus blocs i, un cop més, em sento una aliena. No perquè no domini les TIC -estaria més a prop de la veritat dir que elles em dominen a mi...- ni perquè no les utilitzi més enllà de l'absolutament imprescindible, sinó perquè llegint les vostres entrades me n'adono que vivim a móns diferents.
Em sento com el geni del fred de la mítica "Cold Song" del King Arthur de Henry Purcell. Aquí en teniu la versió més reeixida al meu paper (més i tot que la d'Andreas Scholl, amb tots els meus respectes i admiració, molt més canònica i avorrida). Klaus Nomi em sembla un autèntic geni de l'emoció, a més d'un contratenor excel·lent!!! Em té absolutament entusiasmada.


Em sento com un aliè perquè jo vinc d'una escola on la dotació informàtica és molt pobre. No hi ha PDI a totes les aules ni d'un bon tros, molt poques tenen ordinadors pels alumnes i els exactament quinze portàtils de que gaudim estan repartits entre la sala de professors, les aules sense PDI i les aules externes (el Centre Penitenciari de Menorca, Es Castell, Sant Lluís i Alaior). Si a tot això hi afegim que molts dels nostres alumnes no tenen o no saben utilitzar un ordinador, comprendreu que una cosa aparentment tan senzilla com montar un curs semipresencial al Moodle em sembli una utopia. Imagineu-vos totes les "virgueries" que us han ensenyat a fer durant al curs i de les quals parleu en els vostres blocs, encara que no sempre de manera entusiasta...
Per a que us feu una idea, us diré que vinc d'un centre a on només hi ha un quarto de bany compartit per a professors i alumnes al bell mig del pati i que, per anar "a fer un riuet" els dies que plou, així com per accedir a les aules, ens hem d'emportar el paraigües!

Per altra banda, no veig perquè hem de rebre tanta formació en TIC/TAC i no en altres aspectes bàsics de l'ensenyament com: l'oratòria, que és la base d'una bona comunicació interpersonal; psicologia, empatia i control de conductes agressives, útils tant per tractar amb els alumnes i llurs famílies com amb els nostres propis companys; aprofondiments sobre les nostres matèries per poc innovadores que siguin; com crear material propi i específic pels nostres alumnes en lloc de afusellar-lo per Internet (ens hem convertit i estem convertint a la joventut actual en els reis del "retalla i enganxa", els educadors mai no havíem sigut tan poc originals); com desenvolupar la nostra creativitat personal, utilíssima en qualsevol ocasió; com crear ponts amb d'altres matèries per tal que els alumnes vegin la cultura com quelcom de global i totalitzador, i no com un seguit d'informacions inconnexes i capricioses, etc. Fins i tot trobo a faltar la formació en anglès dintre dels propis centres, donat que d'aquí a uns anys serà obligatori per a tothom tenir el B2...
Poca cultura i molta tonteria, en definitiva. Molt de flipar mirant un martell i poca reflexió sobre amb quin quadre magnífic podríem abellir les nostres aules, cases o vides. No ho trobeu?

No hay comentarios:

Publicar un comentario