La curiosidad mató al gato

Un cop més, encapçalo una nova entrada del meu bloc amb una dita del riquíssim -i molt divertit!- refranero español. I és que la curiositat em martiritza. Com és que certs dies de la setmana hi ha un seguit d'americans que es connecten al meu bloc... tots alhora? I per què d'altres dies els meus lectors són sobretot alemanys? Jo ho he de saber! Qui sou? Què voleu? Us agrada el meu bloc? Contesteu-me, si us plau!
Si sou estudiants de català i utilitzeu el meu bloc per aprendre, només volia avisar-vos que no sóc llicenciada en Filologia Catalana, ni em mereixo el títol de Català D que em varen donar (o regalar?) i ni tan sols no he sigut educada en llengua catalana. O millor dit, no sempre. Només durant els vuit anys -dels meus nou als disset, uns anys importantíssims per a la meva formació, això sí- que vaig viure a Barcelona amb la meva família d'origen. Abans i després vivíem a Madrid.

Fet i fet, després de gairebé vuit cursos a Menorca, Madrid segueix sent el lloc on he viscut més temps, molts més del cinc que vaig passar a Roma, que amb tota seguretat varen ser els més decisius de la meva vida. Un altre dia us en parlaré, si us interessa... Hi ha molts racons de la Roma no turística que voldria compartir amb vosaltres.
Però no vull acabar sense fer públic el meu darrer atemptat contra la música, precisament un duet de sarsuela, que són tan castisses elles. Aquí en teniu l'enllaç: "El dúo de la africana", Ana Gomila i Toni Seguí. Esper que us agradi, i perdoneu...