¿Cualquier tiempo pasado fue mejor?

No us ho cregueu. Qualsevol que digui que els al·lots de la seva època eren més educats que els d'ara... o no se'n recorda, o bé té prou edat per ser-ne directament responsable! Els alumnes del meu institut, el INS Montserrat de Barcelona, que malgrat ser públic podria considerar-se un institut d'èlit, eren insoportables: xerraires, "fumetes" i amb les hormones a punt d'ebullició, com tots els adolescents de totes les èpoques, incloent-hi nosaltres mateixos. I a sobre, quaranta per aula!
A hores d'ara, quan ja comencem a comptar-nos les primeres arrugues i cabells blans, sembla mentida, però nosaltres també vàrem ser tan lletjos, grassonets i plens de grans com els adolescents actuals, i tampoc no demostràvem cap interés cap a l'ensenyament, el nostre futur professional o el món de la cultura en general. Ecs!!! Tots els menors de vint anys -o amb un desenvolupament mental equivalent- saben que ser considerat "el empollón de la clase" no mola gens. Per ser admès entre els guays s'ha de parlar arrossegant les paraules i utilitzant un vocabulari molt reduït, el màxim de repetitiu possible; s'ha de caminar amb l'esquena corbada i rebotant com si tinguessis molles davall dels peus, s'ha de portar una gorra amb visera fins i tot per dormir, un xandall foscot a tota hora i en qualsevol ocasió, no portar ulleres encara que no hi vegis ni gota, ni paraigues per molt que plogui, mostrar signes d'una intensa vida nocturna encara que només vagis beure Cola-Cao durant la vetllada anterior, passejar un casc per tot arreu encara que no tinguis moto, portar els cabells estudiadament despentinats i copiant el despentinat de l'ídol adolescent del moment -que es digui Ricky Martin o Justin Bieber no té cap importància: la subcultura adolescent és sempre volgudament trash-, i ridiculitzar els adults, sobretot els teus pares i professors. Que això és el que cal per ser guay ho saben tots els adolescents, però se'ls oblida a mida que fan anys i deixen de ser-ho. Als "maleducats" d'ara també se'ls oblidarà, no passeu ànsia. La llàstima és que aleshores ja no els haureu d'aguantar dins les vostres aules ni a les vostres cases, doncs llavors es matricularan a la NOSTRA Escola d'Adults i es convertiran en alumnes excel·lents... Tant que us varen fer patir! "Mientras hay vida, hay esperanza".

A propòsit d'ex adolescents entrats en raó, aquí teniu l'enllaç per sentir els magnífics programes radiofònics que han elaborats els meus alumnes de 3r : Programas radiofónicos de 3º de Castellano