Traducción

miércoles, 5 de diciembre de 2012

Coses que he après a l'Escola d'Adults de Maó

Ja fa sis cursos i mig que hi sóc. Potser ha arribar el moment de fer una mica de balanç i elaborar un petit llistat de conclusions.

Al CEPA Joan Mir i Mir, és a dir, a l'Escola d'Adults de Maó, hi he après:
1) Que els adults són uns alumnes superexigents! Penseu que molt d'ells fan feina i han de canviar llur torns de treball per assistir a les nostres classes. O tenen família i s'han de "cercar la vida" -com jo mateixa!- per deixar els nens amb els avis, una cangur, una amiga ben disposada... A més, després d'una dura jornada consagrada a totes aquestes cosetes no els pots avorrir amb els manuals de la ESO (que no s'adapten gens al currículum de l'ensenyament per a persones adultes), ni anar a pas de tortuga perquè se t'adormen, ni impartir continguts descontextualitzats i estèrils, ni plantejar activitats que ells ja podrien fer tots solets a ca seva quan els vingui bé sense necessitat de prendre's la molèstia de venir a escola, ni intentar prendre'ls el pèl amb classes improvisades...


2) Que, si en un institut el curs a evitar és el 2n. de la ESO, a una escola d'adults el "pitjor" és 4t. d'ESPA. Per què? Doncs perquè és el més nombrós amb diferència i sobretot perquè recull els alumnes més joves. Un CEPA no és el paradís dels docents, exempt de problemes de comportament i disciplina! S'ha de tenir present que als CEPAs no només hi ha adults pròpiament dits, assenyats, motivats i agraïts, sinó una enorme -i creixent- quantitat de rebotats dels instituts. Alumnes de DIVER, PIE, garantia social, PQPI, expulsats de vàries menes i condicions i, encara que la llei diu que en una escola d'adults no n'hi hauria d'haver (a on van després dels 18 anys?, s'evaporen?), ANEEs i NESEs amb tot tipus de necessitats i mancances que gairebé no podem ni sabem atendre.


3) Que la principal riquesa i alhora la principal dificultat dels ensenyants que treballem a les escoles d'adults a l'hora de muntar una classe és la heterogeneitat de l'alumnat. En un mateix grup-classe t'hi trobes: gent gran que ve per gust i com a prova de superació personal (punt fort: llur comportament absolutament ideal, punts dèbils: mancances de base, poca traça amb l'ordinador i memòria de peix vermell), adults a l'atur (punt fort: llur motivació, punt dèbil: llur autoestima sol ser molt baixa), adults amb problemes mentals, de drogues i/o amb l'alcohol (punt fort: som quelcom de semblant a llur última oportunitat de rehabilitar-se, punt dèbil: de vegades no tenen el cap prou al seu lloc i els costa molt seguir el ritme dels altres), ex alumnes nostres del CPM (Centre Penitenciari de Maó, és a dir, ex presidiaris a on s'ajunten tots els problemes anteriorment esmentats), jovenets rebotats dels IES (punt fort: un canvi d'aires sempre cau bé, punt dèbil: de vegades els costa canviar de xip), etc.



Un altre dia us en contaré les infinites bondats d'elaborar material propi, especialment elaborats per a ells...

3 comentarios:

  1. T'he de donar tota la raó! Ara bé, serà que som ben diferents, però els millors cursos, per jo, són el 2n d'ESO (i si en sóc tutora i està ple de NESE, millor, bé ho pots demanar al Cap de Llevant) i el 4t d'ESPA, a poder ser amb molts de rebotats de l'IES!! :)

    Fer material propi no només garanteix que s'adreça a l'auditori, sinó que serveix per a qualsevol tasca posterior que un vulgui desenvolupar. Com que són teus, tu els saps i els pots adaptar. Els millors materials són els que fa un mateix o els que li deixen els companys. Què seria de jo sense el "Tres cosas me tienen de amores el corazón preso" per explicar mètrica?!?!?!?!

    ResponderEliminar
  2. A jo també m'agrada donar 4t. d'ESPA (encara que no puc dir el mateix de 2n. d'ESO, ja ja ja!). Fet i fet, no hi ha hagut cap any, d'ençà que sóc al CEPA Joan Mir i Mir de Maó, que jo hagi deixar de impartir-lo. Ara mateix fins i tot en sóc la tutora, tot i no tenir-ne obligació, doncs com a membre de l'equip directiu ja vaig prou carregada de feina.
    Pel que fa als materials, aviat tindrem nous motius de comentari, doncs el meu primer manual de 4t. d'ESPA -precisament- hauria de sortir d'aqui a vint dies com a màxim... Quina emoció! Esper que arribi a temps de començar el 2n. quadrimestre.
    Un "besito" molt fort de la teva antiga companya de penúries i subdepartament

    ResponderEliminar
  3. Ja m'avisaràs dels nous materials, que te'n faré propaganda! I sí, Ana, i tantes penúries!! Però bé, al cap i a la fi, s'aprèn tant dels moments bons com dels dolents no? Jajajaja. Jo només et diré una cosa: Va ser deixar el CEPA i aprimar-me 20 kg!!!! Una 38 d'Stradivarius que em vaig comprar ahir!! Jajajaja. La cosa més positiva del CEPA? Fer materials propis, sens dubte! Tot i la feinada que representen, és molt gratificant. Un besiii! n

    ResponderEliminar