Els professors i llurs vacances

Quan a Menorca volem d'esagerar, no diem "Estic cansada" i prou. Diem: "Estic morta, cruixida i reventada!". En el meu cas, no n'hi ha per tant, però sí que estic cansada, sí. Cansada de donar informació -que per a mi sempre és la mateixa, és clar, només és nova per a qui m'escolta-, de matricular alumnes, de barallar-me amb i pel Gestib, de preparar material a correcuita per a les meves classes, d'aclarir paperassa en general i de fer nombres. I això només és el que he fet darrerament a l'Escola, no volgueu saber la feinada que m'espera a casa cada dia...

Dir que tinc ganes de vacances, que no veig l'hora que arribi el proper pont -de cinc meravellosos dies, hip hip hurra!-, és políticament incorrecte. Amb tanta gent a l'atur, sembla que l'únic que hauríem de fer els funcionaris de carrera és callar i intentar passar tan desapercebuts com ens sigui possible, tipus "Coge el dinero y corre". Per què? Doncs perquè nosaltres no estem ni estarem mai a l'atur -segur???-, perquè l'Administració ens paga puntualment -encara que en pocs anys haguem perdut gairebé un 20% del nostre poder adquisitiu- i perquè gaudim de més vacances que els empleats en el sector privat -això és veritat, però també és veritat que no cobrem el mateix que d'altres funcionaris del nostre mateix nivell administratiu, precisament per tenir tants de dies de vacances: una cosa compensa l'altra-. Poc importa que per gaudir que de tots aquests suposats privilegis haguem hagut de treure'ns una llicenciatura, el CAP, el Català C i unes oposicions prou complicades. Poc importa que el nostre sou tingui un "sostre" no gaire elevat per més que complim triennis i assumim responsabilitats. Poc importa que el nostre treball sigui dur, psicològicament parlant, i que sovint no es vegi (les classes no es preparen soles, ni els deures dels nostres alumnes s'autocorregeixen, per increïble que pugui semblar!).
Tots nosaltres coneixem a un munt de gent d'aquí, a Balears, que només solia treballar de temporada i vivia de l'atur la resta de l'any, i això per ells/elles no era pas una desgràcia, sinó llur muntatge vital. Tots hem sentit repetidament la frase "Tanmateix pel que em paguem, m'estic a casa amb es fillets..." o quelcom de semblant. Potser són aquests tipus d'actituds i pensament els que estan enfonsant el país, i no els maleïts funcionaris.

"Yo he venido aquí a hablar de mi corto"

Julieta Calatrava & Romeu Riudavets (Projecte Interdepartamental del CEPA Joan Mir i Mir de Maó) ja està a l'abast de tots vosaltres. Esperem que us agradi! S'admeten comentaris.

"Yo he venido aquí a hablar de mi libro"

Us en recordeu de quan l'escriptor Francisco Umbral es va posar a cridar allò tant famós de "Yo he venido aquí a hablar de mi libro" en un programa de la Mercedes Milà (preGH) i va sortir de l'estudi de televisió, deixant a la periodista bocabadada i amb un pam de nassos? Si us en recordeu vol dir que teniu més de quaranta anys... O més de trenta i molt bona memòria!
Doncs jo també he escrit un llibre, concretament un llibre de text, i li he posat un nom tan poc original com Lengua castellana y literatura de 4º de ESPA que, malgrat la seva manca absoluta de gràcia, en descriu perfectament el contingut. Me l'ha publicat una petita editorial mallorquina (Edicions Talaiot) i actualment és a la impremta, però a partir de la setmana que ve hauria d'estar disponible a Didasko 2 o a través de la pròpia editorial (edicionstalaiots@gmail.com).

M'és molt difícil parlar d'ell amb objectivitat -com m'és molt difícil parlar amb objectivitat dels meus fills!-; només diré que és el fruit dels meus gairebé set anys d'experiència docent al CEPA Joan Mir i Mir de Maó. Aquí he d'afegir que m'encanta elaborar material didàctic, doncs no hi ha res que s'adapti millor a les exigències i necessitats dels propis alumnes. I més si et dediques a quelcom de tan exòtic com l'Educació Secundària per a Persones Adultes, que no va tenir currículum propi fins l'agost de 2009, i a sobre està escandolosament copiat del de Català (?!!!). Buscar material per Internet, com fa tothom, o fotocopiar-lo d'un manual de la ESO, em sembla una terrible pèrdua de temps, doncs tanmateix no hi trobo mai res que m'agradi...

El meu llibre està molt lluny de ser perfecte ja que, per començar, està volgudament descompensat: la part dedicada a la literatura, que hauria d'ocupar-ne només un quart, s'estén per més de la meitat de les pàgines. I és que la literatura no només m'apassiona personalment, sinó que em sembla molt més inspiradora a l'hora de crear material que els continguts lingüístics. És tan interessant treballar-la i la pots aprofitar per a tantes coses...
Curar-ne l'aspecte visual i estètic també ha estat un plaer. Si sé si sabeu que, abans de ser profe, era editora i m'agradava molt la meva feina (encara que ni el sou miserable, ni les condicions contractuals inexistents, ni la manca d'un horari específic em feien el pès). Per això, tot el llibre està corregit i maquetat íntegrament per mi, incloent-hi la tria de les il·lustracions, que potser és el que més sobta a l'hora de fullejar-lo. En aquest cas, el fil conductor és el meu admirat pintor belga René Magritte.
Aquí en teniu la coberta:

 Si algun dia us el trobeu entre les mans, no deixeu de llegir el darrer paràgraf de la introducció. L'he dedicat, com no podia ser d'altra manera, als meus estimats alumnes de 4t presencial, que m'han servit de conillets d'Índies involuntaris, però feliços.

Les meves tasques dins l'equip directiu del CEPA Joan Mir i Mir

La coordinadora del Curs de Funció Directiva ens demana una entrada sobre les nostres tasques dins l'equip directiu i no sé molt bé què hi he de posar... Com a secretària hauria d'ocupar-me bàsicament, i si jo ho tinc ben entès, de tota la paperassa que genera l'Escola, la gestió del pressupost i el personal PAS, però la veritat és que faig moltes més coses, algunes tan pintoresques com treure la pols al nostre "Raconet del bookcrossing" o servir xocolata durant la Bunyolada... I no sóc l'única: en aquests moments hi ha el porter per aquí a baix entapissant cadires, pobret! En una escola tan petita i infradotada com la nostra, tothom acaba fent de tot. És desesperant i interessantíssim alhora.
Ara, això sí, tinc molt clar que si qualque dia "em treuen" de funcionària, posaré una empresa de reprografia. Les fotocopiadores són el meu malson preferit!