Els grans exclosos

Deu ser perquè ja s'han acabat les vacances -snif!-, però avui m'he aixecat victimista. I és que estic farta. Farta de protestar i de no obtenir respostes. Potser és que les demano als propis interessats i aquí està l'error, no ho sé... Ho provaré des d'aquí i com a mínim em desfogaré.

Per exemple, algú em podria explicar per quin motiu les PAU de la UIB només les poden corregir "professors de secundària destinats a un institut i que estiguin impartint Batxillerat durant curs actual" (és a dir, els mateixos professors dels alumnes que s'examinen: visca l'objectivitat)??? Algú em pot explicar com és que als de les escoles d'adults, que ens hem tret les mateixes oposicions i per tant estem habilitats per fer exactament el mateix, no ens està permès? Se suposa que perquè no estem especialitzats... Ah! I aleshores com és que les Proves d'Accés a la UIB per a Majors de 25 Anys les corregeixen els mateixos professors d'institut anteriorment esmentats -que no coneixen el temari ni l'han treballat mai- i no els "professors de secundària destinats a escoles d'adults que imparteixin el curs preparatori per a les Proves d'Accés a la UIB per a Majors de 25 Anys durant el curs actual"? Nosaltres som els veritables experts en aquest tipus d'alumnat, ja que gairebé qualsevol professor de CEPA ha passat per un institut, però pocs professors d'institut han passat per un CEPA.
Un altre X-File: per què corregir les Proves Lliures de GESO està tan mal pagat (30 euros per formar part del tribunal i 2 euros més per prova corregida: i jo em demano, és legal pagar això a un llicenciat?) i no atorga cap tipus de puntuació dins el Portal del Personal Docent? Com és que elaborar aquestes proves està remunerat amb 210 miserables euros per àmbit, amb la qual cosa els de Socials els cobren integrament per preparar un únic examen i els de Comunicació -és a dir, "i soliti idioti": Castellà, Català i Anglès- ens els hem de repartir per preparar cinc exàmens diferents (oral i escrit de Castellà, oral i escrit de Català i només escrit d'Anglès)? I com és que el tribunal només pot comptar amb cinc membres si els aspirants s'examinen de sis matèries diferents? Un cop més, visca l'especialització!! Com és que el president i el pobre secretari cobren el mateix que qualsevol altre membre del tribunal si fan molta més feina abans i després de la prova (informar, matricular, organitzar, elaborar els certificats, fer la proposta de títols...)?
Com és que els tribunals d'oposicions posen tot tipus d'entrebancs als professors que pretenen presentar-se amb una programació d'ESPA? O és que no pertanyem al cos de professors de secundària, nosaltres?
Com és que els cursos de funció directiva -en el d'enguany reconeixo que s'ha fet qualque tímid esforç- solen ignorar olímpicament als CEPAs, EOIs, conservatoris, escoletes i centres de règim especial en general? Que jo sàpiga no existeix pas un curs diferent per a nosaltres...
I per acabar: per què una nova escola de Primària o l'ampliació d'un institut tenen prioritat SEMPRE, per més anys que passin, davant de la construcció d'una nova seu per a l'Escola d'Adults? És que els adults no es mereixen estudiar? És que només valen per omplir-se la boca parlant d'aprenentatge permanent o Long Life Learning??!

Y a mí, ¿quién me quiere? ¿Quién me defiende? ¿Quién me representa...?"

Per acabar voldria puntualitzar el que ja és evident: aquest bloc és personal i només em representa a mi, i no pas al centre on treballo. Tot i així, estic profundament convençuda que hi ha molts companys dels CEPAs que comparteixen les meves opinions. Si no se'ls sent, si no se'ls veu, és perquè els adults i qui s'hi dedica sóm la darrera mona dins el món de l'ensenyament (ja he dit que avui m'he aixecat victimista...).