Por una escuela creativa

¡Y que viva la locura...!

Les escoles d'adults es fan sentir

Aquesta és la portada del fulletó d'enguany.

Text de l'article publicat al diari MENORCA d'avui en nom de la nostra escola:

            Amb motiu de la trobada anual de les escoles d’adults de Menorca que se celebrarà aquest dissabte matí a la plaça Pare Camps de Es Mercadal, creiem necessari fer públiques una sèrie de reflexions sobre les escoles d’adults en general i, més concretament, sobre la Escola d’Adults de Maó i les seves aules externes a Alaior, Sant Lluís i Es Castell.

            Darrerament ens han visitat alguns representants de l’Administració per realitzar controls d’assistència dels nostres alumnes. Malgrat haver-hi col·laborat gustosament en tot el que se’ns demanà, pensem que ara no és el millor moment per fer aquests controls, donat que:

1.     La matrícula del segon quadrimestre sempre és més fluixa que la del primer, que va acompanyada d’una campanya publicitària forta i pel pes de la tradició d’inscriure’s al setembre.

2.     Molts dels nostres alumnes fan feines de temporada i, per tant, en arribar Pasqua deixen d’assistir a classe, no vénen tan sovint o es canvien del règim presencial al semipresencial, que no implica una assistència obligatòria, sinó el lliurament regular de deures.

3.     Els cursos de preparació per a les proves d’accés a la UIB per a majors de vint-i-cinc anys i el de preparació a les proves lliures de Batxillerat acaben en consonància amb llurs exàmens, és a dir, l’abril. Per tant, malgrat ser grups nombrosos –en el cas de la UIB-, ja no assisteixen a classe. El mateix succeirà d’aquí a poc temps amb els grups de preparació a les proves d’accés a cicles formatius de grau mitjà i superior.

            Com tots sabem, l’altíssima taxa d’abandonament escolar és un dels grans problemes del nostre sistema educatiu. I l’ensenyament per a persones adultes no n’és l’excepció.

            Per això, a les escoles d’adults de Menorca hem implantat un seguit de mesures encaminades a evitar, tant com sigui possible, aquest abandonament. Mesures com ara:

1.     L’assignació d’un professor de referència, que parlant entre nosaltres anomenen “tutor individual”, a cadascun dels nostres inscrits. Aquest tutor s’encarrega de fer un seguiment exhaustiu, proper i individualitzat de l’alumne, tant a nivell acadèmic com personal, que completa i enriqueix la tasca del tutor de grup.

2.     El tractament acurat de cada cas a les reunions d’equip educatiu.

3.     La participació en projectes d’àmbit nacional –com el Programa ARCE, anomenat “Camino hacia el éxito”, que vàrem fer durant els cursos 2011-12 i 2012-13- o fins i tot internacional, com l’Erasmus+ que estem preparant actualment que va encaminat a promoure la inserció laboral dels nostres alumnes.

4.     El contacte viu i constant amb les institucions i entitats que s’ocupen de la recerca de llocs de treball i de l’organització d’altres cursos de formació.

            Tot això té com a resultat, malgrat els nostres alumnes pertanyin sovint als estrats més desafavorits de la societat i la pobresa de recursos materials que ja caracteritza els nostres centres, uns resultats comparables als de qualsevol institut. Penseu que durant els darrers quatre anys, i només al CEPA Joan Mir i Mir de Maó, han obtingut llur títol de graduat en educació secundària un total de 277 persones (83 durant el curs 2009-10, 79 durant el 2010-11, 55 durant el 2011-12 i 60 el curs passat). I si hi afegim el fet que els nostres alumnes no sempre es matriculen de tot 4t, sinó que majoritàriament prefereixen treure’s les matèries “a poc a poc”, comprendreu que aquests resultats es poden qualificar de molt positius. El mateix es podria dir dels nostres aspirants a la Universitat o als cicles formatius de grau mitjà i superior, dels quals hi accedeix una bona meitat.

            També s’ha d’esmentar aquí la nostra tasca de recuperació des del punt de vista social, ja que les nostres aules allotgen molts:

1.     Analfabets i semianalfabets.

2.     Immigrants, especialment sud-americans i magrebins.

3.     Aturats a la recerca d’una qualificació acadèmica que els pugui ajudar a reinserir-se en el sistema laboral.

4.     Joves “desencisats” del sistema educatiu ordinari.

5.     Persones alcohòliques, drogodependents...

6.     Persones amb una malaltia mental i/o amb lleus deficiències.

7.     Mares solteres.

8.     Dones que no varen poder seguir estudiant en el seu dia per circumstàncies socials i/o personals.

9.     Gent gran que busca culturitzar-se i, alhora, sortir de llur aïllament habitual.

10.   Presos del Centre Penitenciari de Menorca.

            I tots aquests alumnes no poden anar enlloc més a obtenir llur graduat en educació secundària. De qualque manera, representem llur darrera oportunitat de reinserir-se en el sistema educatiu ordinari.

            Per tot el que hem esmentat anteriorment, pensem que les escoles d’adults tenen un paper importantíssim dins la societat menorquina i s’han de defensar a cor què vols, més enllà de consideracions de caire econòmic. A més a més, l’experiència ens diu que gran part del ferment cultural que es “respira” als nostres pobles depèn i està lligat al manteniment d’unes aules externes potents i ben organitzades, per la qual cosa trobem fonamental la figura del coordinador. Les escoles d’adults no només ofereixen titulacions, sinó sobretot un aprenentatge de qualitat i una gran dosi d’autoestima, tal com propugnen les directives europees (Formació Permanent Europa 2020).

            Creiem en el que fem i n’estem molt orgullosos, en definitiva.

Libro nuevo, vida nueva

Aquí tenéis la cubierta de mi última "creación". Cual Frankenstein redivivo se apresta a emprender su andadura entre vosotros, queridos alumnos de ESPA. ¡Así sea! Para que luego digan que los profes no trabajamos en verano...

 

¡Ah! Se me olvidaba añadir el lado práctico del asunto: el libro en cuestión ha sido publicado por Edicions Talaiots, de Calvià, y estará disponible en Didasko 2 o por encargo. El director comercial se llama Antonio García, es amabilísimo y os "tomará nota" personalmente a través del número 610 27 20 44 o por email (edicionstalaiots@gmail.com).

Els grans exclosos

Deu ser perquè ja s'han acabat les vacances -snif!-, però avui m'he aixecat victimista. I és que estic farta. Farta de protestar i de no obtenir respostes. Potser és que les demano als propis interessats i aquí està l'error, no ho sé... Ho provaré des d'aquí i com a mínim em desfogaré.

Per exemple, algú em podria explicar per quin motiu les PAU de la UIB només les poden corregir "professors de secundària destinats a un institut i que estiguin impartint Batxillerat durant curs actual" (és a dir, els mateixos professors dels alumnes que s'examinen: visca l'objectivitat)??? Algú em pot explicar com és que als de les escoles d'adults, que ens hem tret les mateixes oposicions i per tant estem habilitats per fer exactament el mateix, no ens està permès? Se suposa que perquè no estem especialitzats... Ah! I aleshores com és que les Proves d'Accés a la UIB per a Majors de 25 Anys les corregeixen els mateixos professors d'institut anteriorment esmentats -que no coneixen el temari ni l'han treballat mai- i no els "professors de secundària destinats a escoles d'adults que imparteixin el curs preparatori per a les Proves d'Accés a la UIB per a Majors de 25 Anys durant el curs actual"? Nosaltres som els veritables experts en aquest tipus d'alumnat, ja que gairebé qualsevol professor de CEPA ha passat per un institut, però pocs professors d'institut han passat per un CEPA.
Un altre X-File: per què corregir les Proves Lliures de GESO està tan mal pagat (30 euros per formar part del tribunal i 2 euros més per prova corregida: i jo em demano, és legal pagar això a un llicenciat?) i no atorga cap tipus de puntuació dins el Portal del Personal Docent? Com és que elaborar aquestes proves està remunerat amb 210 miserables euros per àmbit, amb la qual cosa els de Socials els cobren integrament per preparar un únic examen i els de Comunicació -és a dir, "i soliti idioti": Castellà, Català i Anglès- ens els hem de repartir per preparar cinc exàmens diferents (oral i escrit de Castellà, oral i escrit de Català i només escrit d'Anglès)? I com és que el tribunal només pot comptar amb cinc membres si els aspirants s'examinen de sis matèries diferents? Un cop més, visca l'especialització!! Com és que el president i el pobre secretari cobren el mateix que qualsevol altre membre del tribunal si fan molta més feina abans i després de la prova (informar, matricular, organitzar, elaborar els certificats, fer la proposta de títols...)?
Com és que els tribunals d'oposicions posen tot tipus d'entrebancs als professors que pretenen presentar-se amb una programació d'ESPA? O és que no pertanyem al cos de professors de secundària, nosaltres?
Com és que els cursos de funció directiva -en el d'enguany reconeixo que s'ha fet qualque tímid esforç- solen ignorar olímpicament als CEPAs, EOIs, conservatoris, escoletes i centres de règim especial en general? Que jo sàpiga no existeix pas un curs diferent per a nosaltres...
I per acabar: per què una nova escola de Primària o l'ampliació d'un institut tenen prioritat SEMPRE, per més anys que passin, davant de la construcció d'una nova seu per a l'Escola d'Adults? És que els adults no es mereixen estudiar? És que només valen per omplir-se la boca parlant d'aprenentatge permanent o Long Life Learning??!

Y a mí, ¿quién me quiere? ¿Quién me defiende? ¿Quién me representa...?"

Per acabar voldria puntualitzar el que ja és evident: aquest bloc és personal i només em representa a mi, i no pas al centre on treballo. Tot i així, estic profundament convençuda que hi ha molts companys dels CEPAs que comparteixen les meves opinions. Si no se'ls sent, si no se'ls veu, és perquè els adults i qui s'hi dedica sóm la darrera mona dins el món de l'ensenyament (ja he dit que avui m'he aixecat victimista...).