Nou concert de GAUDIUM ET MUSICA (al Bar Nou, 17-12-2017)

Heus ací el programet que farem al 9Bar9 de Maó diumenge 17 de desembre. Com veureu, hi ha molts canvis respecte a les nostres darreres actuacions: repertori nou, en ordre diferent i un seguit de precioses NADALES medievals i renaixentistes per acabar el concert. Us hi esperem!!

El DUET FUSA al claustre de Sant Francesc (Maó)

Aquí teniu el nostre concert d'ahir al pati -que, apart de ser preciós, té una acústica fantàstica- del Museu de Menorca.
Per desgràcia, els nostres pobres videos casolans només són un pàl·lid reflex, tant del concert en sí com de la màgia que s'hi creà... Especialment a "We the spirits of the air" on, candela encesa en mà, vaig duetar amb na Montse des del misteriós pou central.
Moltíssimes gràcies al públic assistent per haver vingut i tantdebò que torni, sempre més abundant i entusiasta!!
Salut i bona música

Debut del DUET FUSA (Ana Gomila y Montse Mercadal)

He aquí los cuatro vídeos que recogen nuestro pequeño, coqueto, modesto y entregado concierto de ayer en la Sala Cultural "Sa Nostra" de Mahón, en el marco de la preciosa manifestación Maó + Flors.
Los he colocado por orden decreciente, es decir, desde los bises (¡dos!) hasta la introducción para que los que no tengan suficiente tiempo ni paciencia para verlos todos se queden con mejor del concierto que, como siempre, llegó al final, una vez "colocada" la voz.
Aprovecho esta entrada para pedir mis más sentidas disculpas a Purcell, Dowland y compañía -que ya deben de estar revolviéndose en su tumba- por todos los gallos, gallinas y pollitos que se me puedan haber escapado del corral: si la pasión compensase la falta de talento... bueno, entonces, estaría perdonada con creces.

¡Buena escucha y no dejéis de comentar, compartir, disfrutar la música antigua que nosotras tanto amamos!

Diario de un jardín (3)

¡NOVEDAD! menorcadiario.es también se ha hecho eco de la publicación de mi fragante jardín. Ver para oler: http://www.menorcadiario.es/noticia/25168/cultura/el-jardin-de-las-delicias-primera-obra-de-ficcion-de-ana-gomila.html

Son muchas -nunca demasiadas- las voces que me piden más información sobre El jardín de las delicias. Reproduzco a continuación lo que dice la contraportada:

El jardín de las delicias es un delicioso jardín de narraciones y artículos periodísticos con la curiosidad intelectual y el amor por la cultura como abono común.
“Leer no está bien visto en nuestro país, es como formar parte de una secta. Leer es de frikis canijos y granujientos con gafas de culo de vaso. La gente que mola no tiene tiempo para leer…. Si alguna vez os habéis sentido tan marcianos como yo misma por vuestros gustos y aficiones, ¡este libro es para vosotros, pedantes sin remisión!”"

Ana Gomila Domènech es menorquina, pero ha vivido en Madrid, Barcelona, Roma y Valencia, y se considera ciudadana del mundo. También es profesora de secundaria, ratón de biblioteca, amante de la música clásica y de cualquier otra forma de cultura en general, además de tremendamente novelera.

Y si todavía queréis más, acordaos de que...

Muy ilustrativo al respecto es también el magnífico artículo que me dedicaron ayer en el MENORCA (http://menorca.info/), que encontraréis en la entrada anterior de mi blog (http://anagomila.blogspot.com.es/2016/04/diario-de-un-jardin-2.html) y en el Facebook de Espai 14 (https://www.facebook.com/espai14).

Inminente presentación de "El jardín de las delicias"

¡¡¡Ya es oficial!!!
El viernes 22 de abril, el día antes de Sant Jordi, a las 20:00h presentaré El jardín de las delicias en la librería Espai 14 (https://www.facebook.com/espai14) de Maó, situada en Cós de Gràcia 14. Para ello contaré con una copresentadora divertidísima e imprevisible, la actriz María Cubas.

Quedáis todos invitados. Os esperamos, ¿eh?

Feliç sant Jordi (amb faules d'Esop)!

Dissabte, 25 d'abril de 2015
Fragments de la lectura pública organitzada per l'Ajuntament de Maó amb motiu de la diada de sant Jordi a la plaça Reial (faules d'Esop en castellà) i S'Arravaleta (en català)

Últimas fechorías del QUARTET QUATRE

He aquí una muestra de las últimas fechorías del QUARTET QUATRE, perpetradas ayer tarde en el Nou Bar de Maó.
"Flow my tears", de John Dowland:

"Ch'io mai vi possa", de Haendel:

"Cinque... dieci... venti... trenta...", de Mozart:

Les escoles d'adults es fan sentir

Aquesta és la portada del fulletó d'enguany.

Text de l'article publicat al diari MENORCA d'avui en nom de la nostra escola:

            Amb motiu de la trobada anual de les escoles d’adults de Menorca que se celebrarà aquest dissabte matí a la plaça Pare Camps de Es Mercadal, creiem necessari fer públiques una sèrie de reflexions sobre les escoles d’adults en general i, més concretament, sobre la Escola d’Adults de Maó i les seves aules externes a Alaior, Sant Lluís i Es Castell.

            Darrerament ens han visitat alguns representants de l’Administració per realitzar controls d’assistència dels nostres alumnes. Malgrat haver-hi col·laborat gustosament en tot el que se’ns demanà, pensem que ara no és el millor moment per fer aquests controls, donat que:

1.     La matrícula del segon quadrimestre sempre és més fluixa que la del primer, que va acompanyada d’una campanya publicitària forta i pel pes de la tradició d’inscriure’s al setembre.

2.     Molts dels nostres alumnes fan feines de temporada i, per tant, en arribar Pasqua deixen d’assistir a classe, no vénen tan sovint o es canvien del règim presencial al semipresencial, que no implica una assistència obligatòria, sinó el lliurament regular de deures.

3.     Els cursos de preparació per a les proves d’accés a la UIB per a majors de vint-i-cinc anys i el de preparació a les proves lliures de Batxillerat acaben en consonància amb llurs exàmens, és a dir, l’abril. Per tant, malgrat ser grups nombrosos –en el cas de la UIB-, ja no assisteixen a classe. El mateix succeirà d’aquí a poc temps amb els grups de preparació a les proves d’accés a cicles formatius de grau mitjà i superior.

            Com tots sabem, l’altíssima taxa d’abandonament escolar és un dels grans problemes del nostre sistema educatiu. I l’ensenyament per a persones adultes no n’és l’excepció.

            Per això, a les escoles d’adults de Menorca hem implantat un seguit de mesures encaminades a evitar, tant com sigui possible, aquest abandonament. Mesures com ara:

1.     L’assignació d’un professor de referència, que parlant entre nosaltres anomenen “tutor individual”, a cadascun dels nostres inscrits. Aquest tutor s’encarrega de fer un seguiment exhaustiu, proper i individualitzat de l’alumne, tant a nivell acadèmic com personal, que completa i enriqueix la tasca del tutor de grup.

2.     El tractament acurat de cada cas a les reunions d’equip educatiu.

3.     La participació en projectes d’àmbit nacional –com el Programa ARCE, anomenat “Camino hacia el éxito”, que vàrem fer durant els cursos 2011-12 i 2012-13- o fins i tot internacional, com l’Erasmus+ que estem preparant actualment que va encaminat a promoure la inserció laboral dels nostres alumnes.

4.     El contacte viu i constant amb les institucions i entitats que s’ocupen de la recerca de llocs de treball i de l’organització d’altres cursos de formació.

            Tot això té com a resultat, malgrat els nostres alumnes pertanyin sovint als estrats més desafavorits de la societat i la pobresa de recursos materials que ja caracteritza els nostres centres, uns resultats comparables als de qualsevol institut. Penseu que durant els darrers quatre anys, i només al CEPA Joan Mir i Mir de Maó, han obtingut llur títol de graduat en educació secundària un total de 277 persones (83 durant el curs 2009-10, 79 durant el 2010-11, 55 durant el 2011-12 i 60 el curs passat). I si hi afegim el fet que els nostres alumnes no sempre es matriculen de tot 4t, sinó que majoritàriament prefereixen treure’s les matèries “a poc a poc”, comprendreu que aquests resultats es poden qualificar de molt positius. El mateix es podria dir dels nostres aspirants a la Universitat o als cicles formatius de grau mitjà i superior, dels quals hi accedeix una bona meitat.

            També s’ha d’esmentar aquí la nostra tasca de recuperació des del punt de vista social, ja que les nostres aules allotgen molts:

1.     Analfabets i semianalfabets.

2.     Immigrants, especialment sud-americans i magrebins.

3.     Aturats a la recerca d’una qualificació acadèmica que els pugui ajudar a reinserir-se en el sistema laboral.

4.     Joves “desencisats” del sistema educatiu ordinari.

5.     Persones alcohòliques, drogodependents...

6.     Persones amb una malaltia mental i/o amb lleus deficiències.

7.     Mares solteres.

8.     Dones que no varen poder seguir estudiant en el seu dia per circumstàncies socials i/o personals.

9.     Gent gran que busca culturitzar-se i, alhora, sortir de llur aïllament habitual.

10.   Presos del Centre Penitenciari de Menorca.

            I tots aquests alumnes no poden anar enlloc més a obtenir llur graduat en educació secundària. De qualque manera, representem llur darrera oportunitat de reinserir-se en el sistema educatiu ordinari.

            Per tot el que hem esmentat anteriorment, pensem que les escoles d’adults tenen un paper importantíssim dins la societat menorquina i s’han de defensar a cor què vols, més enllà de consideracions de caire econòmic. A més a més, l’experiència ens diu que gran part del ferment cultural que es “respira” als nostres pobles depèn i està lligat al manteniment d’unes aules externes potents i ben organitzades, per la qual cosa trobem fonamental la figura del coordinador. Les escoles d’adults no només ofereixen titulacions, sinó sobretot un aprenentatge de qualitat i una gran dosi d’autoestima, tal com propugnen les directives europees (Formació Permanent Europa 2020).

            Creiem en el que fem i n’estem molt orgullosos, en definitiva.

9concert9 del QUARTET QUATRE (en concert!)

Gracias a la inestimable colaboración de nuestro cameraman de confianza, Fernando Sanjuán, aquí tenéis la grabación completa del último concierto del QUARTET QUATRE (Ana Gomila, Montse Mercadal, Toni Seguí i Pau Serra, alumnes i professora de l'Escola Municipal de Música de Maó) en el Nou Bar de Maó.
¡Animaos a dejar comentarios! Vuestra opinión nos importa para seguir mejorando.

Ambiente preliminar:

Presentación:

"Lascia ch'io pianga":

Primera parte:

Descanso:

Segunda parte:

"Round thy coasts":

Bises:

¡Muchas gracias y hasta pronto!

Ses festes des fiets

 

Per a mi, les festes de Gràcia no varen existir fins al setembre de 2005, l'any que el meu marit i jo vàrem venir a viure a Menorca. Els meus pares són tots dos de Maó, però per la feina d'ell només hi veníem a passar els estius. Per altra banda, no són gaire “festivaleros”, així que fins a l'esmentat setembre de 2005 jo només havia assistit a qualque jaleo de rampillada.

Per això, aquell primer any crec que no ens vàrem perdre res, llevat de les completes. Ens acabàvem de traslladar a l'illa amb tota la nostra il·lusió i qualsevol coseta era per a nosaltres una novetat corprenedora. Aquell any va ser el primer -i l'únic- que he estat capaç d'empassar-me un jaleo de dalt fins baix, llançament de botes de vi inclòs (el meu marit en va aconseguir una).

De llavors ençà, ens ho hem près de manera molt més relaxada. De fet, l'any següent record que vaig aprofitar les festes per anar-me'n a Londres! El juliol de 2007 el meu marit i jo ens vàrem convertir en pares per primera vegada. Aquell any vàrem començar a descobrir una altra vessant de les festes de Gràcia, la vessant que a hores d'ara ens agrada més: són les festes dels fillets.

Veure passar els participants a la anada a l'ermita de Gràcia que se celebra el diumenge anterior és tan emocionant per a nosaltres com el primer toc de fabiol. Tampoc no ens perdem cap sortida dels gegants i els caperrots, ens en sabem tots els noms i ballem de valent amb la cobla que els acompanya. Podem veure el pregó per la televisió i passar olímpicament del primer jaleo, però mai no deixarem d'anar a berenar coca bamba amb xocolata a ca uns amics just abans del jaleo dels matins, d'acaronar els cavalls mentre els caixers són a missa, d'entreveure el jaleo sense mai no entrar a la plaça per por que ens aixafin els fillets... que ja són dos!

Però el que més ens agrada és el darrer dia, quan tothom ja està reventat i els al·lotots no s'aixequen del llit. Baixar al port rera els gegants, anar de actuació en actuació, sopar de qualsevol manera i, per acabar, contemplar els focs amb una llagrimeta als ulls. Pels fillets és esgotador, però res no els agrada més que aquest darrer dia de les festes de Gràcia, que és tot pensat per a ells, sense gaires perills ni estretors. Tant de bo no es perdi mai, doncs és així que es comencen a estimar les festes.