La tasca més avorrida, feixuga i desmotivadora per a mi que he de fer durant el mes d'abril és participar en l'organització del dia de les paelles. "Què és això?", us preguntareu. "I què té de mal? Sembla divertit!" I de fet ho és... quan ja hi ets. Però durant tota la fase prèvia em fa molta mandra. Només de sentir la paraula "serpentí", que és una paraula que només sento en aquest context, ja se'm posen els cabells drets!!! A més, em sap greu dedicar un diumenge a les activitats extraescolars quan el que m'agradaria de debó és estar amb la meva família.
Aquí teniu gairebé tots els profes de l'any passat, atapaïnt-nos de paella dolentíssima. A veure si endevideu qui sóc jo! |
Per a la vostra informació, us diré que el dia de les paelles va néixer fa uns anys com a un acte reivindicatiu que pretenia movilitzar la major quantitat d'alumnes possible per tal de demostrar a les institucions -i a la societat menorquina en general- que som molts i tots junts podem fer força. Avui en dia, aquesta vessant reivindicativa s'ha perdut bastant, al meu parer, i ha quedat en una festa més. Es tracta de que els alumnes s'organitzin per grups i cadascun prepari una paella mentre els fillets s'entretenen amb l'animació. Enguany sembla ser que vindrà un pallasso. Després dinem tots junts i, en acabar, hi sol haver qualque actuació musical per poder ballar una mica (el repertori sol ser tipus Coyote Dax, ho dic per a que us en feu una idea...). Tot això s'organitza al Recinte Firal de Es Mercadal, que l'Ajuntament ens cedeix gratuïtament, per quedar a mig camí del CEPA Joan Mir i Mir de Maó i el CEPA Ciutadella, que juntament amb la nostra associació d'alumnes, són les tres entitats organitzadores.
Per altra banda, també estic molt ocupada preparant material de repàs pels meus alumnes de Literatura Universal, que s'examinen de les Proves d'Accés a la UIB per a Majors de 25 Anys d'aquí a un meset. Només són vuit, però tan agradosos, simpàtics i divertits que els trobaré a faltar. Enguany ens ho hem passat fantàsticament bé llegint La Odisea, Edipo rey, el Decamerón, el Tirant lo Blanc, el Quijote, Hamlet, Las flores del mal, Frankenstein, el Réquiem d'Anna Akhmátova i La metamorfosis de Kafka. Malgrat el temari sigui bastant depriment -sobretot els quatre darreres lectures-, hem rigut "como si no hubiera un mañana"!